Pinten bastos, encara

Altre cop pin­ten bas­tos per a la llen­gua cata­lana i el pro­blema sem­bla que no arriba amb prou força al govern cen­tral. Dins del nou exe­cu­tiu espa­nyol hi ha per­so­nes que tenen sen­si­bi­li­tat política i elec­to­ral sufi­ci­ent per ado­nar-se del pro­blema de fons. Però els espa­nyols que tenen sen­si­bi­li­tat i hi podrien inter­ve­nir, res­ten en silenci davant l'atac a l'ús de la llen­gua cata­lana, sem­pre en perill. Res­ten atu­rats, dei­xen fer i no fan ni un pas per impul­sar una nor­ma­tiva que estalviés que l'ús de la nos­tra llen­gua hagi de pas­sar pel sedàs de la justícia espa­nyola on sem­pre els cata­lans tenim les de per­dre.

El pro­blema no és tal als des­pat­xos del govern espa­nyol. No té lloc a les agen­des ofi­ci­als. Però, a la mínima opor­tu­ni­tat, des de la justícia o des dels esta­ments polítics es va coar­tant el català. Sem­pre ha cre­gut que no pas­sa­ria res en el cas que des de Cata­lu­nya s'incom­plis­sin algu­nes impo­si­ci­ons. Res no pas­sa­ria perquè l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona o la Dipu­tació de Lleida no fes­sin cas de les advertències, fins ara cau­te­lars, del TSJC i tires­sin pel dret de manera que el català segueixi essent la llen­gua pre­fe­rent a les ins­ti­tu­ci­ons.

Ara mateix les sen­si­bi­li­tats de mem­bres del govern espa­nyol en pro de Cata­lu­nya estan allu­nya­des. Als soci­a­lis­tes els ha sor­tit bé la dar­rera ope­ració política. Els acords amb el PNB i Coa­lició Canària han apun­ta­lat la legis­la­tura i el govern espa­nyol pas­sarà una tem­po­rada sense tant de pati­ment. De moment no han neces­si­tat CiU encara que estan molt pen­dents del 28-N. El pri­mer exem­ple el tenim amb l'apro­vació dels pres­su­pos­tos gene­rals de l'estat. Si no hi hagués hagut acord par­la­men­tari amb el PNB i CC, Zapa­tero, s'hau­ria vist obli­gat a avançar les elec­ci­ons.

Des­car­tat l'avançament elec­to­ral Zapa­tero busca, busca èxits per apai­va­gar la bai­xada de vots que li donen totes les enques­tes i indica la mateixa rea­li­tat de la crisi econòmica i l'aug­ment de l'atur.

L'èxit el bus­quen amb la fi d'ETA i d'aquí el tàndem Rubal­caba i Jau­regi. Però res no ha can­viat que pugui fer supo­sar que estem davant de la mínima pos­si­bi­li­tat que ETA esti­gui dis­po­sada a aban­do­nar les armes i, el govern, a dic­tar una llei de punt i final amb els empre­so­nats.