els fils d'ariadna
Una màgia natural
L'escriptor anglès Gilbert K. Chesterton va escriure: “No hi ha res tan natural com la màgia”. Una tarda de primavera d'ara fa tres anys vaig poder comprovar la veracitat d'aquesta observació. Em disposava a fer l'última classe del dia, amb un grup d'ètica de 2n d'ESO de l'institut de la Bisbal d'Empordà. Entre els alumnes d'aquell grup vaig advertir el rostre d'una noia que no em sonava de res. Em vaig adreçar a aquella alumna desconeguda per aclarir-li que es devia haver equivocat d'hora o d'aula, ja que a ella no li pertocava venir a aquella classe. “No, no m'he equivocat..., durant una setmana i mitja vindré a aquest institut”, va dir amb amabilitat. Va ser així, amb aquesta petita confusió, que vaig conèixer la Niedziela Raluy Swider, una noia que aleshores tenia tretze anys, filla de mare catalana i pare polonès, que constitueix la cinquena generació d'una nissaga dedicada al circ: el Circ Raluy.
Imantats per l'encant de la Niedziela –una persona amb una extraordinària capacitat expressiva i unes vivències molt singulars a causa del seu sistema de vida itinerant arreu del món–, vam iniciar de manera espontània una conversa amb ella. A part d'entrenar-se un mínim de quatre hores diàries per al seu número d'equilibrisme, la Niedziela estudiava als diversos instituts de les localitats que visitava amb el circ, i a final de trimestre s'examinava al seu centre mare: l'institut de Tortosa. Al llarg d'una hora vertiginosa vam conèixer el testimoni d'una persona que no “sabria viure en una casa convencional, fixada a terra”, una noia que parlava perfectament vuit idiomes, que havia vist els més diversos paisatges, que vivia en el gresol de cultures i estils de vida que formen els integrants del circ, i que havia conegut els més diversos sistemes escolars (“els dels països del nord d'Europa són els millors”). El timbre que anunciava el final de la classe ens va sacsejar. Ningú no es movia del seient. Ningú volia donar per extingida aquella màgia natural.
