Trossos

ETA

Tinc la con­vicció –sense cap prova– que quan Zapa­tero va arri­bar a la Mon­cloa va creure que podia pas­sar a la història com el pre­si­dent del govern espa­nyol que va posar fi a ETA. No era només sen­tit històric, era també càlcul polític: havia arri­bat a la pre­sidència sota una onada emo­ci­o­nal pro­vo­cada per l'atemp­tat del 11-J. La foto del final d'ETA podia ser un fac­tor de mobi­lit­zació emo­ci­o­nal sem­blant. Li garan­tia el futur històric i el futur polític.

Fracàs

El pri­mer Zapa­tero va dedi­car molts esforços a aquest objec­tiu. Nego­ci­a­ci­ons amb ETA, però també llançament d'un con­cepte de l'Espa­nya plu­ral –tri­par­tit i Esta­tut català inclòs– que podia ser­vir per a un mapa polític post-ETA. Allò va fallar. ETA al final es va arron­sar. L'Estat també. Zapa­tero es va ado­nar que la foto de la ren­dició d'ETA era molt difícil, i a més tenia un cost: l'acu­sació des de la dreta de nego­ciar amb ter­ro­ris­tes i de cedir.

Retorn

Ara es torna a par­lar d'ETA. Amb Rubal­caba de super­mi­nis­tre, sem­bla que al PSOE el torna a seduir la foto del final d'ETA com a car­tell elec­to­ral i com a fac­tor de la remun­tada. A l'hora de legi­ti­mar els can­vis al govern, Zapa­tero va par­lar de crisi econòmica, però també del tema basc. Pot­ser estem a la segona edició d'una vella bata­lla política espa­nyola. El PSOE, bus­cant la foto de la ren­dició d'ETA. El PP, rein­ter­pre­tant aquesta pos­si­ble foto com una ren­dició soci­a­lista. Però, hi haurà foto?