Benet i ajornat

Ara que el papa Benet XVI ja torna a ser a la Santa Seu, vigi­lant des dels fines­trals de la seva residència els movi­ments de la Guàrdia Suïssa; ara que la visita apostòlica a les dues cos­tes de la península Ibèrica ens ha puri­fi­cat l'aire, ens ha dei­xat un mis­satge de concòrdia i entesa i es res­pira millor; ara que la rua car­na­va­lesca del papamòbil amb parada i fonda a la Sagrada Família ja ha pas­sat, dei­xant els veïns de la zona amb la mobi­li­tat res­tau­rada; ara que els turis­tes japo­ne­sos s'han recu­pe­rat de l'estat de xoc per no poder foto­gra­fiar l'obra magna de Gaudí en millors con­di­ci­ons; ara que el ramat ja ha des­fi­lat... Ara, doncs, ja us puc expli­car el que real­ment m'ha tret el son aquests dar­rers dies.

Un bon amic em va con­fes­sar que va fer una gene­rosa donació econòmica amb motiu de la visita papal a la Ciu­tat Com­tal. No perquè volgués sufra­gar part dels cos­tos gene­rats i així alleu­ge­rir les des­pe­ses muni­ci­pals i de l'arque­bis­bat, no. Ell, peca­dor impe­ni­tent, espera que el fet d'haver posat els seus nom i cognoms al con­cepte de la trans­ferència bancària li ser­veixi com a jus­ti­fi­cant de com­pra d'indulgències con­tem­porània i, d'aquesta manera, ajor­nar sine die el seu pas pel pur­ga­tori expi­ant les seves penes tem­po­rals. Agnòstic prac­ti­cant, em va insi­nuar que ho estava fent amb totes les reli­gi­ons. No fos cas que alguna fos la bona.