Un parell d'ous

M'acosto al Círcol Maldà per assis­tir a l'estrena de l'espec­ta­cle Mallorca, vers a vers. Pep Tosar posa veu als clàssics mallor­quins des de Costa Llo­bera fins a Blai Bonet, jun­ta­ment amb la can­tant i pia­nista Maria Lorea. Un espec­ta­cle de poe­sia musi­cal, sen­si­ble, bell i ple de mati­sos que només pot sor­gir de la unió de dos grans artis­tes.

En el pro­grama de mà que ens entre­guen, a part del títol dels tex­tos i la fitxa tècnica, hi des­taca un lema més que pro­vo­ca­tiu: Sense el suport de Conca per falta de pun­tu­ació. Pels pro­fans, diré que aques­tes sigles cor­res­po­nen a l'orga­nisme autònom res­pon­sa­ble de dis­tri­buir els ajuts i sub­ven­ci­ons de la con­se­lle­ria de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya per a pro­jec­tes cul­tu­rals.

Sense voler valo­rar la negació del suport ins­ti­tu­ci­o­nal per a la gestió d'aquesta sala, m'agra­da­ria des­ta­car la valen­tia i fins i tot la gosa­dia que Pep Tosar ha tin­gut en fer-ho públic. Fart de jus­ti­fi­car la super­vivència d'aquest espai alter­na­tiu en el pano­rama escènic bar­ce­loní, d'omplir fit­xes, de nave­gar en un mar burocràtic, de fal­ses expec­ta­ti­ves i de pre­di­car en un desert de medi­o­cres, és més que pro­ba­ble que el direc­tor mallorquí s'hagi ins­crit en una llista negra, abans de per­dre la seva dig­ni­tat. Aplau­deixo l'harakiri i li asse­guro que sem­pre tindrà l'escalf del públic i un parell d'ous a taula, als quals jo el con­vido.