L'estiuet de Sant Martí (i el papa)

Abans-d'ahir, dijous, va ser la festa de sant Martí, bisbe de Tours, un dels sants amb més esglésies dedi­ca­des, sobre­tot en pobles rurals. Tal és el cas de la meva parròquia de Riells del Mont­seny. Una església neo­romànica, que el meu ante­ces­sor, mossèn Pere Ribot, poeta i cata­la­nista, va recons­truir amb les seves pròpies mans. Va ser una de les mol­tes esglésies cre­ma­des. D'ales­ho­res ençà ha plo­gut molt. Tant, que si no fos per la menció de Benet XVI, ningú se'n recor­da­ria. Vaig pen­sar en les seves decla­ra­ci­ons, poc afor­tu­na­des, per cert. En la seva visita a Cata­lu­nya s'esqueia més par­lar de les arrels cris­ti­a­nes, d'ori­gen mona­cal, del nos­tre país, que no pas d'hipotètics enfron­ta­ments entre el laïcisme mili­tant i el cato­li­cisme galo­pant. El laïcisme mili­tant no sé on el veu; els bancs reser­vats a la classe política eren plens a ves­sar. Els reser­vats als catòlics prac­ti­cants, encara més. Després he sabut que la majo­ria de parròquies de Bar­ce­lona havien pres­cin­dit de la missa par­ro­quial per tal de poder assis­tir a la missa papal. No sé si això hau­ria meres­cut l'apro­vació del bisbe de Tours. Esta con­si­de­rat com el pare de la vida par­ro­quial en els pobles rurals de França. I per extensió, de tota l'Europa d'aquells anys. Estem par­lant de la segona mei­tat del segle IV. Martí va llui­tar com el que més per subs­ti­tuir els tem­ples pagans per esglésies cris­ti­a­nes. En tots els llocs que visi­tava hi dei­xava uns encar­re­gats d'orga­nit­zar la vida par­ro­quial. No és estrany, doncs, que hi hagi tan­tes parròquies –a França i fora de França– que el tin­guin per patró. La mort el va sor­pren­dre en un d'aquests poblets rurals, a la con­fluència entre el Loira i el Cher. Era un 8 de novem­bre de l'any 397. Els fune­rals van tenir lloc l'onze de novem­bre. A la cate­dral de Tours. La seva popu­la­ri­tat era tan gran que més que uns fune­rals sem­blava un dia de festa. El clima hi acom­pa­nyava. El fred hiver­nal encara no es dei­xava sen­tir. El vi novell també hi va fer acte de presència. I entre una cosa i l'altra, hauríeu dit que havia tor­nat l'estiu: és el famós esti­uet de Sant Martí. Durant la nit, al caliu de les fogue­res, es feia balanç de la verema. Per a alguns havia estat molt bona, per a altres no tant. Com la visita del papa. Igual.