Barcelona Somorrostro

Bar­ce­lona recor­darà els seus bar­ris de bar­ra­ques. La ponència muni­ci­pal del Nomenclàtor ha acor­dat dedi­car el nom de Somor­ros­tro a la platja que va de l'hos­pi­tal del Mar fins al Port Olímpic. És molt impor­tant que una ciu­tat recordi el seu pas­sat, per lamen­ta­ble que fos. Bar­ce­lona recorda el Somor­ros­tro i cal feli­ci­tar la ciu­tat per una ini­ci­a­tiva que no ha acon­se­guit fora de Cata­lu­nya tot el ressò que seria d'espe­rar, pro­ba­ble­ment perquè el que per Bar­ce­lona és un trist pas­sat, però pas­sat al cap i a la fi, en altres ciu­tats de l'Estat espa­nyol el feno­men del bar­ra­quisme és a hores d'ara una pre­o­cu­pant rea­li­tat. A més, és molt impor­tant aquesta decisió de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona que vol home­nat­jar els habi­tants de les bar­ra­ques, que van viure en con­di­ci­ons molt dures al front marítim i altres indrets de la ciu­tat fa mig segle. Pri­mer, perquè la ini­ci­a­tiva té el suport de 77 enti­tats soci­als i cul­tu­rals, i més de 800 per­so­nes de diver­sos àmbits pro­fes­si­o­nals. Segon, perquè en un debat tan actual com el de la immi­gració és bo fer memòria i recor­dar com eren trac­tats en aque­lla època cen­te­nars de milers de per­so­nes de molts llocs d'Espa­nya que arri­ba­ven a Cata­lu­nya amb la misèria com a maleta, sense cap con­tracte de feina, ni habi­tatge que els aixo­plugués. Quan ara s'exi­geix deter­mi­na­des coses als nous immi­grants és bo mirar enrere un moment. I feli­ci­tar-nos que el nou feno­men migra­tori no hagi com­por­tat un nou Somor­ros­tro.