‘Alícia Sánchez-Croft'

Les enques­tes diuen que el PP creix i és una veri­tat empírica. Abans pre­sen­tava can­di­dat i ara, mul­ti­can­di­dat. Hi ha l'Alícia la giro­nina, natu­ral, de fiar, que parla la llen­gua pròpia del país, que sedu­eix i no li importa ser mare sol­tera. Després, hi ha la senyora Sánchez, –o era Rot­ten­me­ier?– ali­ena, freda exe­cu­tora d'ordres, més espa­nyola que Mon­ti­lla, més poli­glota que Rivera, tan capaç de posar el català a la diana com de dir que la Terra és plana “perquè ho diu la Cons­ti­tució” o perquè l'hi diuen al car­rer Génova. I encara hi ha l'agres­siva Sra. Croft, des­tra­lera, dema­goga, depu­ra­dora d'inde­pes. i d'immi­grants. Ser, actuar, men­tir... El que passa amb molts polítics és que no se sap quin per­cen­tatge tenen d'autèntic i quin de far­sants.