Fer del silenci una virtut

Se'n recor­den, de l'eslògan de la cam­pa­nya del PSC fa qua­tre anys, amb José Mon­ti­lla de cap de car­tell? Fets, no parau­les. Evi­dent­ment era un joc de parau­les, una ocurrència, que pre­te­nia jus­ti­fi­car l'escas­se­dat de con­versa del can­di­dat i inten­tava res­sal­tar el seu per­fil ges­tor, l'anar per feina. Alguns amics soci­a­lis­tes m'han inten­tat convèncer de les vir­tuts que tenen els silen­cis del pre­si­dent. En un món on la comu­ni­cació ver­bal és un dels valors prin­ci­pals, i en política diria que impres­cin­di­bles, avui no entenc encara que tin­guem un pre­si­dent que no enra­ona i que aquest defecte sigui pro­jec­tat per la seva cort com una vir­tut. Ales­ho­res, encara entenc menys la insistència del PSC pel cara a cara. Per dir què?