Filosofia? Per molts d'anys!

A vega­des que­dem estor­dits. Per exem­ple, ben segur que admi­rem la força actual de les xar­xes soci­als a inter­net: pot­ser seran deci­si­ves per al 28-N, com ja ho han estat en les elec­ci­ons a d'altres països; també alte­ren cer­tes rela­ci­ons fami­li­ars i sen­ti­men­tals; i, fins i tot, força ado­les­cents hi dedi­quen hores a dojo. Enmig de tanta angoixa, els prego que recor­dem ple­gats el Dia Mun­dial de la Filo­so­fia.

La Unesco (unesco.org) el va fixar enguany per al 18 de novem­bre: l'ano­mena escola de lli­ber­tat. La data ve fixada per la data de la injusta mort de Sòcra­tes, el ter­cer dijous de novem­bre del 399 aC, a la seva Ate­nes. En Manel Cruz recor­dava fa poc Hork­hei­mer: “El menys­preu per la teo­ria és l'inici del cinisme en la pràctica”. Des d'El País adver­tia que, sense la filo­so­fia, ni s'entén el pre­sent ni sabrem com cons­truir un futur que val­gui la pena de ser vis­cut.

La filo­so­fia és viva. Fins i tot el pobre Ibra, qua­li­fi­cant repe­ti­da­ment de filòsof en Pep Guar­di­ola, volia menys­te­nir-lo com qui, per la seva xer­ra­meca buida, fa per­dre el temps. Pot­ser ni s'ha assa­ben­tat que ara ja és un guru del lide­ratge, que sem­bla haver abduït tot­hom. Coses de la vida! Sor­pre­nen més d'un també certs lli­bres de moda com Los Simp­son y la filo­sofía (Irvin) o La filo­sofía de Lost (Kaye), on es tracta l'ètica de l'amis­tat en els mala­gua­nyats d'aquesta mítica sèrie.

La Unesco insis­teix que, sense edu­cació en filo­so­fia, no hi ha lli­ber­tat. Men­tres­tant, aquí, alguns des­a­pren­sius seguei­xen cap­fi­cats a arra­co­nar-la a l'escola. Cal­dria un aixe­ca­ment popu­lar en favor del pen­sa­ment lliure i la reflexió. S'ima­gi­nen què sig­ni­fi­ca­ran aviat ciu­ta­da­nia, ètica o raó en mans de polítics i admi­nis­tra­dors de pen­sa­ment anèmic? Alguns vol­drien aca­bar de matar aquest “pen­sa­ment dèbil” (en expressió de Vat­timo), però sem­pre neces­sari.

Encara no fa un any que les facul­tats de filo­so­fia del país es van adreçar, con­vençudes, al con­se­ller: “Ha estat sem­pre una dis­ci­plina bàsica al llarg de la història de la nos­tra cul­tura”, li escri­vien, i “fona­men­tal per tal d'aju­dar a pen­sar [...] el desen­vo­lu­pa­ment de les ciències i del conei­xe­ment”. Varen con­cloure que “una soci­e­tat que menysté la filo­so­fia és una soci­e­tat que ten­deix a la incul­tura”. Avi­sats estem!, però queda algú amb coratge en aquest nos­tre petit país?

Els pro­fes­si­o­nals fem el que podem: el dia 17 es van ator­gar els reco­nei­xe­ments naci­o­nals de foto­fi­lo­so­fia a la UB; a Girona, la Càtedra Fer­ra­ter Mora, de la UdG, dóna veu a filòsofs i estu­di­ants; poc després, ins­ti­tuts de l'Alt Empordà reu­nei­xen els nos­tres alum­nes sènior per a una jor­nada amb pro­grama i con­vi­dat de luxe a Cas­telló d'Empúries. Som arreu i llui­tem per fer molt bé les clas­ses, for­mar-nos i també incor­po­rar les apli­ca­ci­ons del Web 2.0. Volem man­te­nir encesa la flama de la reflexió, però neces­si­tem que els intel·lec­tu­als i opi­nion makers que que­den ens aju­deu més.

Diu Epi­cur que “ningú pel fet de ser jove no dubti a filo­so­far, ni per haver arri­bat a la vellesa no es cansi de filo­so­far”. Tin­guem-ho pre­sent: filo­so­fem i fem-ne difusió entre el jovent. Ho vaig poder sug­ge­rir fa no-res a una reunió del Pla Estratègic de Cul­tura de Girona. Sense reflexió, on aniríem i com ens podríem enten­dre?

Per molts d'anys, filo­so­fia!