Parlament 2.0

Ernest Benach va pren­dre dimarts una decisió molt hono­ra­ble. Després d'anys a la pri­mera línia política, ha deci­dit dei­xar pas a una nova gene­ració. En un país en què els ciu­ta­dans cri­ti­quen els polítics perquè s'afer­ren al càrrec, la renúncia a l'escó del fins ara pre­si­dent del Par­la­ment de Cata­lu­nya és un gest no menor. També és sig­ni­fi­ca­tiu que ho anunciés a través del seu bloc, una eina que Benach ha fet ser­vir els últims anys per difon­dre l'acti­vi­tat ins­ti­tu­ci­o­nal i política. Un altre polític ho hau­ria fil­trat a algun mitjà de comu­ni­cació, com també hau­ria aban­do­nat l'acti­vi­tat a les xar­xes soci­als la mateixa nit elec­to­ral. Benach, en canvi, ha demos­trat coherència en l'aposta 2.0 fins a l'última de les seves deci­si­ons polítiques.

Una manera de pro­ce­dir que també l'honora, vist el reco­nei­xe­ment que les últi­mes hores li dis­pen­sen els inter­nau­tes de tota tendència. Si hi ha una qüestió que genera coin­cidències a l'entorn de la figura pública de Benach és la seva presència activa i sin­cera en les noves pla­ta­for­mes de la política i el debat ciu­tadà, és a dir, blocs i xar­xes com Twit­ter i Face­book. El seu man­dat de set anys com a pre­si­dent del Par­la­ment pas­sarà a la història com el de la moder­nit­zació i ober­tura de la cam­bra a la par­ti­ci­pació d'una soci­e­tat que reclama ser escol­tada i tin­guda en compte. El Par­la­ment 2.0 que ha impul­sat és una de les fites sobre les quals exis­teix ampli con­sens. Allò que alguns cri­ti­ca­ven de Benach a mode de cari­ca­tura, com la seva afició als arte­fac­tes tec­nològics o l'ús inten­siu d'eines digi­tals, ha aca­bat mar­cant el lle­gat que deixa com a pre­si­dent.

Avui el nos­tre és un dels Par­la­ments més ficats en política 2.0, enve­jat en altres països per l'alt nom­bre de dipu­tats actius en la nova manera d'enten­dre la relació amb els ciu­ta­dans. La per­sona que rellevi Benach a la pre­sidència tindrà el llistó molt alt en aquesta matèria. Com que molt pro­ba­ble­ment serà de la fede­ració naci­o­na­lista, només haurà de fer una cosa: mirar com l'equip d'Artur Mas ha afron­tat la cam­pa­nya elec­to­ral a les xar­xes soci­als per enten­dre la importància i el valor estratègic del 2.0.