Angulema i Girona

A Angu­lema s'hi cele­bra, cada final de gener des del 1974, el Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal del Còmic, un esde­ve­ni­ment tan impor­tant com el Fes­ti­val de Canes per al món del cinema. Gràcies al fes­ti­val, a la capi­tal del depar­ta­ment de Cha­rente hi ha emer­git una nova indústria: còmic, pro­ducció de dibui­xos ani­mats, imatge gràfica... Genera ocu­pació i valor afe­git. És a dir, el fes­ti­val els ha ser­vit per obrir un nou nínxol (clus­ter) de negoci. Del còmic se n'ha bene­fi­ciat tot­hom, fins i tot el sec­tor turístic. La ciu­tat s'ha abo­cat al còmic, amb la consciència gene­ral que és el seu prin­ci­pal alta­veu. No hi ha per­sona a Angu­lema que no sàpiga que són la capi­tal del còmic. No ho dic pas exclu­si­va­ment pel com­plex Cité Inter­na­ti­o­nale de la Bande Des­sinée et de l'Image, molt més el museu del còmic, impul­sat tot al començament per dos polítics de pri­mera: François Mit­ter­rand (cha­ren­tais, s'ha de dir tot) i Jac­ques Lang. Hi ha un detall que no passa des­a­per­ce­but a cap ciu­tadà: per a les pla­ques i la reto­lació dels car­rers s'usa la ico­no­gra­fia i la imatge del còmic: glo­bus de còmic. En canvi, a Girona, què s'ha fet a par­tir de l'Expo­sició de Flors? Una escola d'arts flo­rals? Una escola de jar­di­ne­ria? Un cen­tre d'I+R+D per fer aflo­rar peti­tes indústries? Un museu? Imat­ges al car­rer? No seria un èxit que els vive­ris­tes vol­gues­sin fer la seva fira al maig? Girona és una ciu­tat flo­rida? Sem­bla pan­sida.