Cançons als llimbs

El disc sol·lici­tat d'avui és el de La marató. Setze cançons per recla­mar l'atenció sobre les lesi­ons medul·lars i físiques adqui­ri­des. En plena era de l'Spo­tify i del Naps­ter, ara que la música és als núvols, sense con­tro­la­dors que la vigi­lin, el d'avui pot ser el disc més venut de l'any a Cata­lu­nya. El lli­bre de La marató, en canvi, també ens el podem des­car­re­gar en versió digi­tal.

I aca­barà pas­sant amb les cançons de La marató. Però la idea que la música a la xarxa és de franc s'ha enquis­tat tant en les men­ta­li­tats dels més joves, que quan et veuen amb un disc a la mà sem­bla que l'Eudald Car­bo­nell i el Fermí Fernàndez l'hagin tret de Sota terra. “El disc gira, gira, com un cava­llet de fira/ l'agu­lla, que és molt llesta, la música li treu i l'envia camí de l'alta­veu.” En aquest cas, el disc al qual fa referència la lle­tra d'aquesta cançó no és ni tan sols un CD, és un vinil. La cançó és una de les que havien de ser­vir per encar­ri­lar la cana­lla, segons que explica el seu autor, un dels Setze Jut­ges: Josep M. Espinàs.

Edi­ci­ons La Cam­pana aca­ben d'edi­tar-lo jun­ta­ment amb les lle­tres i les par­ti­tu­res de la música de Fran­cesc Bur­rull. L'ori­gen de Les 26 cançons infan­tils que ense­nyen els nens a anar a l'escola, ren­tar-se, men­jar bé, o que elo­gien la nevera, el butà, el telèfon o el tele­vi­sor, és en la intenció d'Espinàs d'incor­po­rar el públic més menut al que la Nova Cançó començava a sumar. És cert que sen­tir-les ara et trans­porta uns quants metres més sota terra que anar pel car­rer amb el CD de La marató a les mans: és arque­o­lo­gia pura. Arque­o­lo­gia de sen­ti­ments i emo­ci­ons, com la que ha supo­sat recor­dar que fa trenta anys van assas­si­nar John Len­non. Capaç d'escriure una cançó per cada causa, des de l'IRA al black power, Mal­com X, la pau i la soli­da­ri­tat mara­to­ni­ana. És clar que el lle­gat de Len­non i dels Beat­les corre per la xarxa, el venen a iTu­nes, s'adapta a les noves tec­no­lo­gies, sense ges­tos altruis­tes, sense neces­si­tat de fer un país nou, de fer país.