Monopolis al Parlament

La nova etapa sor­gida del 28-N va començar ahir. Núria de Gis­pert, des­ta­cada diri­gent d'Unió, va pren­dre pos­sessió com a pre­si­denta del Par­la­ment de Cata­lu­nya. I la pri­mera con­clusió és que cal feli­ci­tar-nos com a soci­e­tat del fet que final­ment hi hagi una pre­si­denta. És a dir que una dona hagi pogut ocu­par un dels màxims rangs d'auto­ri­tat naci­o­nal. Hem tin­gut prou con­se­lle­res. La mateixa De Gis­pert ho ha estat. Però no havíem tin­gut cap pre­si­denta del país, cap con­se­llera en cap, cap vice­pre­si­denta, ni cap pre­si­denta del Par­la­ment. No és que tin­gui cap crítica per als pre­si­dents que fins ara ha tin­gut la ins­ti­tució que repre­senta la sobi­ra­nia naci­o­nal. Tots ells, siguin del par­tit que sigui, i en això sí que hi ha hagut més plu­ra­li­tat, han osten­tat el càrrec amb molta dig­ni­tat. Sem­pre es podria apun­tar alguna crítica esporàdica, és cert. He de reconèixer que no em va agra­dar al seu dia que el pre­si­dent del Par­la­ment par­ti­cipés en una bata­lla política de par­tit com va fer el pre­si­dent Benach a Esquerra. També podria repas­sar epi­so­dis sem­blants dels altres pre­si­dents. Però no hi ha cap situ­ació que em porti a situar els pre­si­dents en una esfera d'indig­ni­tat quan a més en moments difícils, que en aquests últims 30 anys n'hi ha hagut molts, els pre­si­dents del Par­la­ment han sabut estar a l'altura. I ja que només he esmen­tat el pre­si­dent Benach també diré que no tinc clar que el tracte que se li ha dis­pen­sat en la clo­enda de la seva etapa al cap­da­vant de la ins­ti­tució sigui del tot just i digne. M'agra­da­ria pen­sar que no té a veure amb la poca con­si­de­ració pels seus orígens soci­als o ter­ri­to­ri­als. En tot cas, Benach va tren­car un mono­poli bar­ce­loní al cap­da­vant de la ins­ti­tució. I De Gis­pert, el mono­poli mas­culí. Que no és poca cosa!