Polítics covards!

Una vegada més, la por ha fet que els polítics s'hagin dei­xat gua­nyar pel soroll i no s'hagin deci­dit a aga­far el bou per les banyes. Espan­tats pel bro­git que fan els inter­nau­tes, s'han esti­mat més dei­xar la res­pon­sa­ble del ram amb el cul a l'aire i reti­rar-se a la còmoda segu­re­tat de les omis­si­ons i els silen­cis que regna als res­pec­tius palaus d'hivern.

Com tot a la vida, segur que aquesta famosa llei Sinde con­tra la pira­te­ria a inter­net té punts que cal­dria millo­rar i aspec­tes que pot­ser no resul­ten del tot clars i que aca­ben sent difu­sos, com el mateix gènere que toquen, en aquesta xarxa glo­bal on sem­bla que cap tot. La minis­tra ve del gremi del cinema i té interes­sos fami­li­ars en el sec­tor, un punt que els inter­nau­tes bel·lige­rants han aixe­cat com a cavall de bata­lla i que els ha ser­vit com a mínim per anar des­per­tant cer­tes sus­picàcies, aixe­car cor­ti­nes de fum i donar a la seva resistència un cert aire de Robin Hood, allò del pobre i des­val­gut con­su­mi­dor inno­cent d'inter­net que lluita con­tra les majors i con­tra els grans poders fàctics de les indústries cul­tu­rals. I els polítics, ani­mals covards i amants de les seves cadi­res con­for­ta­bles i ren­di­bles, han sen­tit les piu­la­des incan­sa­bles dels twit­ters i en aquests bata­lla aca­bada de començar pel dos punt zero que tots han ence­tat de manera més o menys tímida, s'han aco­llo­nit i han aban­do­nat la senyora González a la seva sort, que, de moment, és més aviat minsa.

Però el que sem­bla que han obli­dat és que, sota aquesta apa­rent i ale­gre demo­cra­tit­zació on tot és de tots i tots som amics de Face­book i ger­mans de bit, el mis­satge per­vers del tot de franc per no engrei­xar mul­ti­na­ci­o­nals sense cor, hi ha un seguit de cre­a­dors que dedi­quen els seus esforços, el seu temps i el seu talent a crear música, lite­ra­tura o cinema, i que tota la tropa de pira­tes es dedica a saque­jar la seva feina sense escrúpols, sense ver­go­nya i amb total impu­ni­tat. Un dels mili­ons de mis­sat­ges de cele­bració per la no-apro­vació de la llei deia: “Cada vegada que es des­car­rega un disc d'Ale­jan­dro Sanz mor un uni­corn a la seva mansió de Miami”. Ara bé, al per­so­nal sí que li agra­den els seus dis­cos quan no els ha de pagar.

El que hau­ria de cri­dar Twit­ter seria: “Polítics covards!”. I encara sobra­rien 123 caràcters.