Paraules justes

El direc­tor de la Real Aca­de­mia Española de la Len­gua, José Manuel Ble­cua, ha decla­rat: “El catalán tiene que sobre­vi­vir y la inmersión lingüística es de las pocas cosas que le per­mi­ten hacerlo”. Són unes parau­les que s'agra­ei­xen espe­ci­al­ment i que se sin­gu­la­rit­zen enmig de l'ambi­ent que s'ha creat els dar­rers dies, arran de les tres sentències del Suprem, i de les reticències que fa anys que supor­tem envers el sis­tema edu­ca­tiu català en matèria de llengües.

Ble­cua, fill d'un cèlebre catedràtic de lite­ra­tura espa­nyola de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, fa molts anys que viu i ense­nya a Cata­lu­nya, con­cre­ta­ment a la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona, igual que el seu germà Alberto. Ble­cua és filòleg i coneix de pri­mera mà, per experiència diària, la situ­ació lingüística de Cata­lu­nya. Per tant, no sola­ment pos­se­eix una pers­pec­tiva científica de les llengües, sinó que dis­posa dels ele­ments neces­sa­ris per con­tra­res­tar les fal­se­dats sobre aquesta qüestió que s'escam­pen des dels mit­jans d'Espa­nya endins.

Ble­cua sap quin idi­oma té més ele­ments a favor i quin en té més en con­tra, quin neces­sita una política favo­ra­ble i quin pros­pe­rarà per la pròpia vita­li­tat i demo­gra­fia, sense neces­si­tat d'aju­des. “El catalán tiene que sobre­vi­vir”, diu Ble­cua, i aquesta pri­mera part de la seva afir­mació és fona­men­tal. Ell vol que el català exis­teixi. A d'altres, que prac­ti­quen la política del corcó con­tra la immersió lingüística i con­tra qual­se­vol forma de dis­cri­mi­nació posi­tiva a favor del català, tant se'ls en dóna que el català sobre­vis­qui. Això en el millor dels casos, perquè molts el que volen és, clara­ment, que des­a­pa­re­gui.

Ens agra­da­ria sen­tir més decla­ra­ci­ons com les de Ble­cua, que ara han obtin­gut un ressò mul­ti­pli­cat pel càrrec que ocupa des de fa poc temps i que segur que no han agra­dat a més d'un. Ens agra­da­ria sen­tir més veus d'intel·lec­tu­als espa­nyols o de cata­lans cas­te­lla­no­par­lants, com Ble­cua, que digues­sin això, que volen que el català exis­teixi i que com­pren­guin que bé cal trac­tar-lo d'una manera ama­ble per garan­tir-ne el futur.