Recursos

Els recur­sos són fona­men­tals per solu­ci­o­nar pro­ble­mes. Sense recur­sos el sen­ti­ment d'impotència, de fracàs, d'anar a empen­tes i rodo­lons acaba deri­vant en una insa­tis­facció crònica. I en més d'una ocasió ali­menta l'auto­con­ven­ci­ment que mai no es podrà girar la truita. Quan par­lem de mit­jans per asso­lir els objec­tius, sem­pre ho fem des de la pers­pec­tiva majo­ritària de la soci­e­tat en què ens movem. Pen­sem en pri­mera per­sona (jo o nucli fami­liar directe) i bus­quem resul­tats pal­pa­bles a curt ter­mini a través de la pos­sessió, ja sigui des d'una petita eina necessària per afron­tar una repa­ració domèstica fins a dis­po­sar de pos­si­bi­li­tats econòmiques per superar situ­a­ci­ons com­pli­ca­des. En aquest camí en el qual estem ins­tal·lats, hem des­cui­dat un recurs al qual ara, amb la crisi econòmica que ens assetja per­tot arreu, comen­cem a con­ce­dir-li el paper de cen­tra­li­tat que no li hauríem d'haver negat mai: la de tei­xir una tera­nyina sòlida i extensa de rela­ci­ons huma­nes basada en la col·labo­ració, al marge de les rela­ci­ons pura­ment mer­can­tils o interes­sa­des. Una xarxa que ens hau­ria de con­ver­tir a cadas­cun dels com­po­nents en un recurs per als altres que els per­metés sen­tir-se segurs i con­fi­ats davant de situ­a­ci­ons en les quals es tro­ben des­em­pa­rats. En una soci­e­tat en què fun­ci­o­nes­sin de manera majo­ritària aques­tes impli­ca­ci­ons, els objec­tius indi­vi­du­als, per més com­pli­cats que fos­sin, es podrien afron­tar amb el suport de les rela­ci­ons huma­nes sin­ce­res i de qua­li­tat que hauríem con­reat. Com a soci­e­tat, els rep­tes que ens des­a­fien no els veuríem tan inac­ces­si­bles com els veiem, i acon­se­guiríem que cada cop hi hagués menys sec­tors de la soci­e­tat que s'hagues­sin de mirar des de mitja pujada els que dis­fru­ten dels avan­tatge d'haver fet el cim.