Un capità, treball en equip i rumb

Que no es pot fer una trans­mu­tació dels resul­tats elec­to­rals d'uns comi­cis a uns altres, ja és un fet llar­ga­ment cons­ta­tat. Que els polítics acos­tu­men a actuar més a remolc dels efec­tes d'un resul­tat elec­to­ral que a ana­lit­zar-ne les cau­ses, també és un fet evi­dent. I és poc intel·ligent. Entre les parets del Palau de la Gene­ra­li­tat i les de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona hi ha pocs metres de distància. Entre els errors come­sos pel govern tri­par­tit a la banda de mun­ta­nya i els del tri­par­tit muni­ci­pal de la banda de mar –ara bipar­tit perquè Esquerra va saber intuir la des­in­te­gració, tot i que ara està igual­ment en perill per l'ato­mit­zació del vot inde­pen­den­tista– no hi ha ni un mil·límetre. Hi ha diferències entre ges­ti­o­nar i gover­nar. I es pot fer molt bona gestió i per­dre unes elec­ci­ons per no saber gover­nar. El bon govern, a més de l'hones­te­dat i la trans­parència, reque­reix un rumb ben traçat. A alguns polítics els con­vin­dria haver embar­cat en un dels 14 vai­xells de la Bar­ce­lona World Race. Apren­drien què és el tre­ball d'equip sota les direc­trius d'un capità i la importància d'un rumb ben fixat per asso­lir objec­tius.

La sen­sació de dis­gre­gació de l'actual equip de govern a la capi­tal cata­lana és al car­rer. Una dis­gre­gació que va més enllà de les des­a­vi­nen­ces entre socis: el PSC i Ini­ci­a­tiva. Afecta el con­junt del govern. Com a fet, pot ser cons­ta­ta­ble o no. Com a per­cepció, no hi ha cap mena de dubte. Està ins­tal·lada al car­rer. I en política les per­cep­ci­ons són tan impor­tants o més que les cons­ta­ta­ci­ons. Maquia­vel ja ens revela la importància de l'apa­rença: “Pocs veuen el que som però tots veuen el que apa­ren­tem”. En temps de crisi s'accen­tua la neces­si­tat de sen­sa­ci­ons de segu­re­tat en la soci­e­tat. I la dis­crepància, en la nos­tra soci­e­tat, malau­ra­da­ment, no és encara un valor posi­tiu. S'asso­cia a la idea de
deses­ta­bi­lit­zació. L'alcalde Hereu faria bé de dedi­car un temps a estu­diar les lliçons del 28-N. Si no, corre el perill de donar com a victòria la seva pro­cla­mació com a can­di­dat, quan el par­tit de veri­tat es juga el 22 de maig.