El factor humà

Diuen que ha bai­xat el nom­bre de per­so­nes que moren en acci­dents de trànsit. És una bona notícia, sens dubte. Ho cons­ta­ten les dades que es van pre­sen­tar dilluns. Les xifres reflec­tei­xen que durant l'any pas­sat menys per­so­nes van per­dre la vida. És més, la tendència a la baixa s'ha impo­sat al llarg dels últims deu anys. Tot i això la cons­tant, el que no can­via, i és el més pre­o­cu­pant, de fet, és que el fac­tor humà és deter­mi­nant en les morts a la car­re­tera. Con­duir sense cin­turó, sense casc, beguts, dis­trac­ci­ons, velo­ci­tat ina­de­quada, etc. En tota acti­vi­tat en què hi hagi l'home invo­lu­crat hi haurà la incidència per bé o per mal del fac­tor humà, no és cap des­co­berta. Sí que també hi ha els fac­tors ambi­en­tals –que si plou, que si glaça, que si neva o hi ha boira–, els del vehi­cle –frens o rodes en mal estat– o estruc­tu­rals –car­re­te­res mal peral­ta­des, mal fetes o mal senya­lit­za­des–. Però en totes gai­rebé sem­pre al dar­rere hi ha el fac­tor humà. John Car­lin ens va ense­nyar que la per­su­asió d'un home, Nel­son Man­dela, amb uns sen­ti­ments i unes con­vic­ci­ons molt pode­ro­sos, era capaç de cap­gi­rar una situ­ació insos­te­ni­ble en un país. Jo també vull con­fiar que el fac­tor humà serà deter­mi­nant en el nos­tre país per poder redreçar el rumb d'una de les grans pre­o­cu­pa­ci­ons: les morts a la car­re­tera. Rela­xar-se, bai­xar la guàrdia, davant els bons resul­tats podria ser un com­por­ta­ment molt humà. Aquest fac­tor, però, no ens el podem per­me­tre. Per tant, no can­tem victòria. Ara sabem quan­tes per­so­nes han per­dut la vida a les car­re­te­res i auto­pis­tes, segons l'argot vies interur­ba­nes, és dir, les que con­tro­len els Mos­sos d'Esqua­dra. El nom­bre de per­so­nes que han mort a les ciu­tats i als pobles del país, les vies urba­nes, no les sabrem fins al mes de març perquè resulta que no és fins lla­vors que les poli­cies locals no les hau­ran comp­ta­bi­lit­zat i noti­fi­cat al Ser­vei Català de Trànsit. Dei­xant de banda el procés, que és huma­na­ment incom­pren­si­ble a aques­tes alçades, és molt pro­ba­ble que les dades ens esgar­ri­fin, però tenint-ho ja en compte mirem de tre­ba­llar tots ple­gats per asso­lir dos objec­tius: huma­nit­zar els com­por­ta­ments al volant i que les polítiques de segu­re­tat viària i d'obres públi­ques siguin rao­na­des. Estic segur que si huma­nit­zem el trànsit des de tots els punts de vista, tot­hom hi sor­tirà gua­nyant.