Per terres d'Al·là

L'any 2006, Brau Edi­ci­ons va publi­car un lli­bre del peri­o­dista Gabriel Per­nau titu­lat Per ter­res d'Al·là. Viatge a l'altra riba de la Medi­terrània. Recull el relat, àgil, amè, d'un viatge amb bici­cleta que va del Mar­roc a Tur­quia pas­sant per Algèria, Tunísia, Egipte, Jordània, Israel, el Líban i Síria. Un dels moments o situ­a­ci­ons que ens va cri­dar més l'atenció quan vam lle­gir-lo va ser la con­versa que té Per­nau, a Ale­xan­dria, amb un cristià egipci. Era un home gran i culte, d'uns sei­xanta anys. Es deia Antoine i era pro­fes­sor d'eco­no­mia política a la uni­ver­si­tat. Un home que declara que lle­geix Le Monde, que mira la BBC i que ha viat­jat per Europa i els Estats Units. Aquests dies, arran dels atacs i dels atemp­tats que han patit els cris­ti­ans cop­tes a Egipte, hem recor­dat la con­versa i hem tor­nat a lle­gir aque­lles pàgines. Antoine refle­xi­ona sobre la con­vivència, tan obli­gada com habi­tual, de cris­ti­ans i musul­mans a Egipte, i com aquesta situ­ació empeny a refer­mar les cre­en­ces i les posi­ci­ons de cadascú, i fins i tot a extre­mar-les. “Sí, sóc un cristià fanàtic. Com creu que hem sobre­vis­cut mil tres-cents anys sent una mino­ria?”, afirma Antoine, sense rete­nir-se'n. Des d'aquesta posició, el pro­fes­sor cri­tica la feblesa en la creença que demos­tren els cris­ti­ans euro­peus, i que atri­bu­eix al fet que no es veuen obli­gats a defen­sar la seva fe sota la duresa de con­di­ci­ons amb què ho han de fer els cris­ti­ans egip­cis. Sobre els musul­mans, Antoine for­mula aque­lla mena de judi­cis que aquí es con­si­de­ren política­ment incor­rec­tes, però que tenen una àmplia cir­cu­lació a mitja veu, sobre­tot res­pecte de la inte­gració. “No s'ado­nen que no s'inte­gra­ran mai?”, diu Antoine. “Els musul­mans sem­pre segui­ran sent musul­mans.” A la fi pro­nos­tica que “abans de trenta o cin­quanta anys hi haurà una altra gran guerra, i tindrà molt a veure amb la religió. Ja ho veuràs.” Els pronòstics catastròfics cons­ti­tu­ei­xen una incli­nació humana freqüent i rei­te­rada. Se n'ha de des­con­fiar. Però és evi­dent que ara hi ha insen­sats que somien encen­dre aquest gran foc.