Que hi ha algú més?

La vida, encara que no ho sem­bli, a pesar de les difi­cul­tats, avança. Fixin-se si és així que fins i tot el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol ha aca­bat reno­vant els magis­trats que l'inte­gren. La pre­si­denta sor­tint, María Emi­lia Casas, va renyar el par­la­ment espa­nyol en el seu dis­curs de comiat i va gosar dir que “el notori retard de més de tres anys en la reno­vació del tri­bu­nal” per­ju­dica la qua­li­tat de la democràcia ja que com­porta “un incom­pli­ment greu de la Cons­ti­tució”. Tot ple­gat molt espa­nyol, molt propi d'un estat que coneix la democràcia des de no fa ni qua­ranta anys. Amb l'entu­si­asme dels con­ver­sos, van donant lliçons de democràcia a qui sigui, encara que sigui en qüesti­ons que afec­ten països de veri­ta­ble llarga tra­dició democràtica o entre ter­tu­li­ans en una dis­cussió tele­vi­siva en què es tre­uen els ulls lite­ral­ment o per expli­ci­tar el domini cen­tra­lista sobre les par­ti­cu­la­ri­tats perifèriques. I encara que sigui, com reco­nei­xen ells matei­xos, amb les seves pròpies ins­ti­tu­ci­ons vul­ne­rant això tan sagrat que no sem­bla ni fet pels homes sinó dic­tat per Déu que és la Cons­ti­tució. Per això tam­poc no és estrany que Casas digui que “la cris­pació al votant de la sentència de l'Esta­tut ha estat exces­siva” (a Cata­lu­nya, és clar). Però és igual. Això és pas­sat. I el futur, ja es veurà. Però que­den pen­dents pre­gun­tes del pre­sent que ningú amb res­pon­sa­bi­li­tat política a Cata­lu­nya ha res­post des de la sentència. El govern tri­par­tit, pel que li que­dava, va dis­si­mu­lar. I pas­sen els mesos i entra un govern nou i encara ens han de dir com queda real­ment l'Esta­tut després de pas­sar pel TC. I de què ser­veix com ha que­dat? Se n'ha de fer un altre? O, hem de fer una Cons­ti­tució pròpia? Artur Mas només ens ha par­lat de con­cert econòmic (o pacte fis­cal, com en diu ell). Però això només és una part. I la resta d'aspec­tes fona­men­tals reta­llats? Qui res­pon? De moment només dos ciu­ta­dans, l'edi­tor Quim Torra i l'advo­cat Jordi Cor­tada, han fet un pas enda­vant, por­tant el cas al Tri­bu­nal de Drets Humans d'Estras­burg. Encara que els dones­sin la raó, però, Espa­nya se'n riu­ria. És el que ha fet sem­pre. Que hi ha algú més?