Hi ha hagut canvi, el notarem?

Els resul­tats elec­to­rals del 28-N, a part de pro­vo­car entu­si­asme als segui­dors de CiU i del PP, les dues úniques for­ces que varen millo­rar resul­tats res­pecte al 2006 (amb14 i 4 dipu­tats res­pec­ti­va­ment), no van fer altra cosa que con­fir­mar la cai­guda del govern d'esquer­res, pro­ba­ble­ment més per causa de la crisi i per con­fiar exces­si­va­ment en un pre­si­dent Zapa­tero (esde­vin­gut nefast per a Cata­lu­nya) que per la seva gestió al cap­da­vant del govern de la Gene­ra­li­tat. Veu­rem si l'ano­me­nat govern dels millors és capaç de superar la gestió del govern sor­tint. D'entrada, més que el govern dels millors, és un govern majo­ritària­ment de bar­ce­lo­nins que després de ser nome­nat ja havia dis­si­pat mol­tes expec­ta­ti­ves. Per altra banda, pre­o­cupa molt la com­po­sició del nou Par­la­ment, on té més pes la dreta i segueix tenint, majo­ritària­ment, més uni­o­nis­tes que sobi­ra­nis­tes, cosa que ha dece­but aquells que es mani­fes­ta­ren el 10-J rei­vin­di­cant el dret a deci­dir i la inde­pendència.

S'ha produït el canvi que era d'espe­rar així com el greu retrocés del tri­par­tit i, molt espe­ci­al­ment, d'Esquerra, que tot i ser una de les for­ces cap­da­van­te­res de l'esmen­tada mani­fes­tació, fou qui més va resul­tar cas­ti­gada pels elec­tors (sem­bla que per haver pro­pi­ciat pre­si­dent Mon­ti­lla i també per les pica­ba­ra­lles inter­nes). Cal con­gra­tu­lar-nos, però, que CiU no hagi gua­nyat per majo­ria abso­luta, ja que aquest tipus de majo­ries solen ser nega­ti­ves democràtica­ment... La sor­presa, el resul­tat obtin­gut pels popu­lars; les enques­tes més favo­ra­ble no els dona­ven més de 16 dipu­tats, però n'han acon­se­guit 18 que, sumats als 3 de Ciu­ta­dans, repre­sen­ten el sec­tor espa­nyo­lit­zant del Par­la­ment amb un pre­o­cu­pant 15,5%.

Pot­ser l'aspecte més posi­tiu del 28-N és que ha pro­vo­cat l'alter­nança, la qual és un meca­nisme impres­cin­di­ble per aire­jar els tics i els vicis que l'exer­cici del poder pro­du­eix. En aquest sen­tit, també és una bona notícia, si final­ment es porta a terme, que Artur Mas hagi mani­fes­tat no voler allar­gar la seva pre­sidència més de dues legis­la­tu­res. Com a con­tra­par­tida, l'aspecte més nega­tiu o, si més no, poc espe­rançador, és que en la com­po­sició de l'actual Par­la­ment encara hi podem cons­ta­tar una majo­ria de dipu­tats uni­o­nis­tes, o sigui favo­ra­bles a man­te­nir els actu­als vin­cles amb Espa­nya (entre els quals hi ha els ja 21 esmen­tats que, a més, fan enal­ti­ment per­ma­nent de l'espa­nyo­lisme més tro­nat). A part d'ells, s'hi han d'afe­gir 9 con­ver­gents, 10 d'Unió, 9 d'Ini­ci­a­tiva i, men­tre no hi hagi pro­nun­ci­a­ments que ho con­tra­di­guin, els 28 soci­a­lis­tes, en total 77 dipu­tats que repre­sen­ten el 57% del Par­la­ment. El sec­tor sobi­ra­nista repre­senta només un 43% i està cons­tituït pels 10 d'Esquerra, els 4 de Soli­da­ri­tat, 1 d'Ini­ci­a­tiva i 43 de CiU, en total 58.