Afellay i Bojan

Què és el que pro­voca que un juga­dor sigui de cop i volta esti­mat per l'afició? Que hom el vegi com un dels nos­tres? Que es con­ver­teixi en una espe­rança pel camí de ser un ídol? L'acti­tud és clau. El fet de veure que des del pri­mer dia s'ha inte­grat al club, des la il·lusió que mos­tra el dia de la pre­sen­tació fins a notar que hi ha dut la seva mare i la seva família des de la més gran humi­li­tat. El fet de sen­tir que té força el pri­mer dia que surt al camp anant a bus­car la pilota, sense defu­gir cap res­pon­sa­bi­li­tat, jugar en un esquema que sem­bla que cone­gui des de sem­pre, veure com té velo­ci­tat i tècnica, visió del joc i que demana que se li digui pel nom més comú d'ell, Ibi, o que ja sap què sig­ni­fica ser del Barça o mar­car un gol al camp de Cha­martín.

Un fit­xatge clar i nítid, un noi holandès d'ori­gen magrebí que era tòtem en el seu exe­quip holandès, el PSV Eind­ho­ven.

És pre­ci­pi­tat el judici, però és propi del món del fut­bol par­lar per intuïcions, fem-ho. Sem­bla una excel·lent adqui­sició a preu més que bo. No hauríem de pen­sar i fer el mateix amb Bojan? És qua­tre (qua­tre!) anys més jove, no ha cos­tat ni un ral i va tenir un final de tem­po­rada l'any pas­sat que va ser clau per gua­nyar la lliga.

Jugant amb la selecció cata­lana va demos­trar un nivell molt supe­rior a la resta de davan­ters, però, aquí està on cou, al Barça juga al cos­tat de juga­dors de pri­mer nivell mun­dial i és evi­dent que encara li fal­ten coses. No és motiu, tan­ma­teix, d'aquesta remor i aquests rumors que se sen­ten. En aquest aspecte, Guar­di­ola, una vegada més, ha estat genial. Afe­llay, però també Bojan, Thi­ago, Miño i Fontàs neces­si­ten ajut i pro­tecció dels segui­dors.

El pas enda­vant pel que fa a abas­tar l'excel·lència fut­bolística és més fàcil amb el públic a favor. Si som un exem­ple del fut­bol de plan­ter en l'àmbit uni­ver­sal, no neguem a Bojan el que rega­lem de manera tan gene­rosa a Afe­llay.