Nous mots i noves visions

Per gua­nyar-se les sim­pa­ties de les regi­ons valen­ci­ana i balear davant l'aversió dels cata­lans, mossèn Alco­ver va can­viar el nom de Dic­ci­o­nari de la llen­gua cata­lana pel de Dic­ci­o­nari català-valencià-balear. Però vet aquí que “el nom no fa la cosa”, perquè un nom tan expres­siu d'una idea de frag­men­tació ha esde­vin­gut l'obra més eficaç per posar en relleu la uni­tat essen­cial de la llen­gua cata­lana dins tot el domini lingüístic.

Ara bé, ¿aquesta dita té excep­ci­ons? Quan can­viem o reno­vem eti­que­tes, ¿ho fem només per una qüestió de màrque­ting?, o ¿hi ha un pòsit real, amb una nova filo­so­fia de la vida? El 29 de desem­bre un decret del pre­si­dent Mas esta­blia els nous depar­ta­ments de la Gene­ra­li­tat, i també n'eli­mi­nava uns quants. El mateix Depar­ta­ment d'Eco­no­mia i Finan­ces ara es diu d'Eco­no­mia i Conei­xe­ment. ¿Què hi pinta l'eco­no­mia amb el conei­xe­ment? Al llarg de la nova legis­la­tura el titu­lar d'aquesta con­se­lle­ria ens ho haurà de demos­trar amb fets. Només podem dir ara mateix que no deu ser un caprici de CiU, sinó una nova visió de l'admi­nis­tració. Tot i que el conei­xe­ment es pot veure des d'una pers­pec­tiva de for­mació en llengües o també de for­mació en noves TIC, el conei­xe­ment repre­senta també, en la línia del dis­curs de Mas, esforç, ima­gi­nació, cre­a­ti­vi­tat, i encara es pot veure com a pla­ni­fi­cació raci­o­nal de la des­pesa, com a recerca de nous recur­sos... De fet, aquest conei­xe­ment sota el parai­gua de l'eco­no­mia ja l'estem veient de fa ben pocs dies amb la reta­llada d'alts càrrecs.

La revisió de nomen­cla­tu­res res­pon nor­mal­ment a visi­ons ideològiques, amb més o menys coherència amb les idees de par­tit, però sem­pre amb volun­tat de canvi, de replan­te­ja­ments d'idees. Posats a jugar amb les parau­les i amb les abre­vi­a­ci­ons, con­cre­ta­ment amb les sigles, tenim una nova sigla per a aquest nou Depar­ta­ment d'Eco­no­mia i Conei­xe­ment, que és el DEC, i aquesta abre­vi­ació que es pot lle­gir sil·labe­jada, com un mot, repre­senta simbòlica­ment un “dec” rea­lista –¿herència de l'antic govern?– que ens il·lumina el camí que ha de seguir l'any 2011: jo com a admi­nis­tració DEC molts diners a causa d'aquest dèficit que estem patint, i em cal liqui­di­tat, també ima­gi­nació i, per des­comp­tat, conei­xe­ment si es volen afron­tar amb garan­ties d'èxit els grans rep­tes al llarg d'aquesta legis­la­tura.

Una altra eti­queta depar­ta­men­tal és la d'Edu­cació, que can­via a d'Ense­nya­ment, una nomen­cla­tura que recu­pera CiU i que ja havia lluït un gra­pat d'anys en l'era de l'expre­si­dent Pujol. ¿Ara ja no s'educa i només s'ense­nya? No sem­bla que el nou govern se'n desen­ten­gui, de l'edu­cació. Sim­ple­ment s'emfa­sitza la matèria bàsica del depar­ta­ment, que és ense­nyar, ins­truir, ofe­rir recur­sos per a la for­mació dels estu­di­ants. El con­cepte d'edu­cació queda rele­gat, doncs, al bres­sol fami­liar, sobre­tot, com també al social. Quan s'ins­tru­eix indi­rec­ta­ment també s'educa, i l'admi­nis­tració té altres depar­ta­ments que s'ocu­pen d'aquesta matèria bàsica per a la ciu­ta­da­nia.

El Depar­ta­ment d'Acció Social i Ciu­ta­da­nia passa a deno­mi­nar-se Depar­ta­ment de Benes­tar Social i Família. El nou govern no tan sols recu­pera el sin­tagma benes­tar social sinó que, per exigències del guió dels socis de la coa­lició, es visi­bi­litza el terme família. ¿Atza­rosa la nova deno­mi­nació? Pot­ser no. Dar­rere del canvi hi ha també un nou plan­te­ja­ment de les fun­ci­ons fixa­des per la titu­lar de la con­se­lle­ria. La família repre­senta per al govern entrant un punt neuràlgic de les rela­ci­ons soci­als. Pri­mer, la família –pot­ser amb una visió més oberta de la tra­di­ci­o­nal pujo­li­ana– i els fills, que són, sem­pre segons CiU, la força embrionària de la soci­e­tat.

Nous mots que tal vegada res­po­nen a noves visi­ons polítiques. Però ara ens cal saber si aques­tes noves mira­des aca­ba­ran de donar prou sig­ni­fi­cació al con­junt de drets i deu­res que reclama la soci­e­tat civil. Tot és pos­si­ble quan tot està per fer.