Articles

El crepuscle dels cleptòcrates

La fugida del pre­si­dent tunisià Zine al-Abi­dine Ben Ali cap a l'Aràbia Sau­dita després de tres set­ma­nes de pro­tes­tes ciu­ta­da­nes con­tra el seu règim tirànic és la pri­mera mos­tra d'un feno­men espe­ro­nat per la crisi econòmica glo­bal i la manca de lli­ber­tats que patei­xen molts països: el cre­pus­cle de les clep­tocràcies. Clep­tocràcia és el govern dels lla­dres, i la Tunísia de Ben Ali n'era un exem­ple pre­gon. En els 25 anys de tira­nia durant els quals va gover­nar el seu país com si fos una finca par­ti­cu­lar, Ben Ali havia ins­tituït un sis­tema de repressió i cor­rupció uni­ver­sals, de les quals la seva família era el prin­ci­pal bene­fi­ci­ari. El dèspota tunisià va tenir temps fins i tot d'empor­tar-se a l'exili el botí de la seva rapi­nya: una tona i mitja d'or treta de les reser­ves naci­o­nals tuni­si­a­nes i ava­lu­ada en més de 45 mili­ons d'euros, que s'afe­gei­xen a la for­tuna acu­mu­lada per Ben Ali i la seva paren­tela en comp­tes ban­ca­ris estran­gers i pro­pi­e­tats immo­biliàries repar­ti­des per tot Europa.

Antic poli­cia i mili­tar for­mat a França i als EUA, Ben Ali devia el seu poder a la repressió, no només dels demòcra­tes, sinó també dels isla­mis­tes, que el con­ver­tia en un pun­tal dels interes­sos occi­den­tals al Magrib. Aquesta con­nivència explica el tebi suport que la revolta tuni­si­ana ha rebut per part de la Unió Euro­pea i de França i Itàlia, dos dels països amb més interes­sos a Tunísia. La seva cai­guda no només obre una tran­sició plena d'incògni­tes i amb una incerta sor­tida democràtica, sinó que també sig­ni­fica un pre­ce­dent per a d'altres països en situ­a­ci­ons sem­blants de com­bi­nació d'auto­ri­ta­risme i cor­rupció ofi­cial, com ara Jordània, Algèria o Egipte, on també hi ha hagut pro­tes­tes popu­lars per la reper­cussió de la crisi en les clas­ses popu­lars, amb l'aug­ment de preu dels pro­duc­tes bàsics i la per­vivència de la cor­rupció fomen­tada i tole­rada des del poder. La revolta tuni­si­ana pot ser només la pri­mera d'una sèrie de revo­lu­ci­ons que s'esten­gui per tot l'Ori­ent Mitjà i per Àfrica, on les clep­tocràcies repres­si­ves són una norma més que no pas una excepció. Si és així, Ben Ali només haurà estat el pri­mer d'una llarga llista de tirans lla­dres que hau­ran tro­bat la seva fi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.