Els espies espiats per espies espiats

És curiós i gai­rebé diver­tit sen­tir les pro­cla­mes escan­da­lit­za­des dels res­pon­sa­bles polítics fran­ce­sos després de la des­co­berta d'un afer d'espi­o­natge indus­trial al si de Renault. El minis­tre d'Indústria, Éric Bes­son, amb la veu greu i la mirada fosca, ha par­lat públi­ca­ment d'un cas fla­grant de “guerra econòmica” i molts comen­ta­ris­tes sem­bla­ven patir en carn pròpia aquest intent de vio­lació de la intel·ligència fran­cesa per part, sem­bla, dels xine­sos. Imme­di­a­ta­ment, els repor­tat­ges de la tele­visió han evo­cat el cas famós, pre­sent en cada memòria com una ferida naci­o­nal mai ben bé cica­trit­zada, del Tupo­lev, aquell avió que, als anys sei­xanta, va sor­gir de les fàbri­ques soviètiques amb una tal evidència de simi­li­tud amb el Con­corde que no va dei­xar cap dubte sobre el fet que els rus­sos havien robat la tec­no­lo­gia fran­co­britànica...

Una vegada més, doncs, França es troba a la punta de la tec­no­lo­gia mun­dial –aquesta vegada en la con­cepció dels motors elèctrics dels cot­xes dels pro­pers anys– i una vegada més una potència estran­gera ve, sub­orna, roba i intenta suplir amb diners allò que no pot tenir amb geni... És curiós i gai­rebé diver­tit que aquest afer hagi estat reve­lat una set­mana després que un diari noruec publiqués un dos­sier sobre l'espi­o­natge indus­trial al món a base de les dades for­ni­des per Wiki­le­aks.

Segons aques­tes fonts, no hi hau­ria entre els països occi­den­tals cap potència que pugui com­pe­tir amb França en l'art sub­til d'anar a robar secrets indus­tri­als a l'estran­ger. I no només en països llu­nyans, sinó entre els pro­pis ali­ats i en par­ti­cu­lar al si de la Unió Euro­pea. Així, Wiki­le­aks cita un informe diplomàtic ale­many en què un indus­trial declara que, “pel que fa a l'espi­o­natge indus­trial, França és l'imperi del mal”. Aquest mateix informe cita també una decla­ració con­fi­den­cial de l'ambai­xa­dor dels Estats Units a Ale­ma­nya: “L'espi­o­natge francès és tan desen­vo­lu­pat que les des­tros­ses que pro­voca en l'eco­no­mia ale­ma­nya, en la seva tota­li­tat, són més impor­tants que les des­tros­ses pro­vo­ca­des per la Xina o Rússia”.

Aquest dos­sier noruec ha donat lloc a una nota de premsa de l'agència fran­cesa AFP, però ha estat trac­tat dis­cre­ta­ment pel con­junt de la premsa. És clar, cap polític no ha fet cap decla­ració sobre aques­tes acu­sa­ci­ons, ni ha res­post a cap pre­gunta que, per cert, cap peri­o­dista no sem­bla haver fet. Els dolents, els lla­dres, els mal­pa­rits actuen con­tra França, i França es defensa, però mai França no podria actuar con­tra els altres amb la mateixa dolen­te­ria.

Un país que, als anys setanta, va inven­tar l'eslògan “nosal­tres no tenim petroli, però tenim idees” per essència no neces­sita anar a cer­car el que fan els altres. Si la pro­bi­tat és ger­mana del geni, França és hon­rada fins al moll de l'os.