Opinió

Opinió

La societat civil catalana

Val la pena reflexionar sobre la força i l'autenticitat de la societat civil catalana. És el fonament bàsic del que anomenem una nació sense estat

En l'actual situ­ació de crisi que pateix Cata­lu­nya en les seves rela­ci­ons amb Espa­nya, crec que val la pena refle­xi­o­nar sobre la força i l'auten­ti­ci­tat de la soci­e­tat civil cata­lana, fona­ment bàsic del que ano­me­nem una nació sense estat, que és la defi­nició juri­di­co­política que li cor­res­pon. A la vegada és una expressió fefa­ent del que podem enten­dre com la iden­ti­tat cata­lana.

El con­cepte de soci­e­tat civil ha estat l'objecte de mol­tes defi­ni­ci­ons. Així, Hegel la con­cep com el con­junt d'ins­ti­tu­ci­ons que satis­fan les neces­si­tats de la vida econòmica i arbi­tren el joc dels interes­sos pri­vats. Segons Marx i Engels, abasta totes les rela­ci­ons mate­ri­als de les per­so­nes en l'inte­rior d'un estadi de desen­vo­lu­pa­ment deter­mi­nat de les for­ces pro­duc­ti­ves. Per Gramsci, des d'una pers­pec­tiva dialèctica, és el con­junt dels orga­nis­mes pri­vats que cor­res­po­nen a la funció d'hege­mo­nia que el grup domi­nant exer­ceix en tota la soci­e­tat. Jo afe­gi­ria que en línies gene­rals és l'àmbit de les rela­ci­ons pri­va­des de les ins­ti­tu­ci­ons que exis­tei­xen i fun­ci­o­nen en tota comu­ni­tat política.

És un con­cepte d'una clara ambigüitat, que pot tenir dife­rents lec­tu­res, si con­si­de­rem que es dóna en el marc d'una soci­e­tat com­plexa, que en el cas català ha estat mar­cada durant segles per una evi­dent inter­cul­tu­ra­li­tat, fruit de rei­te­rats cor­rents migra­to­ris, fet que cal tenir molt en compte.

Així, sense cap ànim de ser exhaus­tiu, tot seguit em per­meto enu­me­rar les que penso que són les prin­ci­pals mani­fes­ta­ci­ons de les ins­ti­tu­ci­ons més sig­ni­fi­ca­ti­ves que al meu enten­dre cons­ti­tu­ei­xen la nos­tra soci­e­tat civil. No hi ha dubte que puc ome­tre'n d'altres, perquè ela­bo­rar aquesta tipo­lo­gia és una tasca difícil i plena d'esculls:

–El nos­tre desen­vo­lu­pa­ment cul­tu­ral, que en molts camps és com­pa­ra­ble al de molts estats.

–La política científica, que en nom­bro­sos àmbits excel·leix per la qua­li­tat de la seva recerca, en espe­cial en cer­tes uni­ver­si­tats. Un exem­ple a men­ci­o­nar és el sin­crotró, que és una ins­tal·lació única a Espa­nya. O la medi­cina cata­lana i el seu rol de referència. Igual­ment, la presència crei­xent de pro­fes­sors cata­lans en uni­ver­si­tats estran­ge­res.

–La qua­li­tat del seu tea­tre i del seu cinema i el seu rol des­ta­cat en el ter­reny musi­cal

–La seva lite­ra­tura, tant en català com en cas­tellà, i el fet sig­ni­fi­ca­tiu que el pro­fes­sor José Manuel Ble­cua hagi estat nome­nat pre­si­dent de la Reial Acadèmia Espa­nyola de la Llen­gua, així els pre­mis Cer­van­tes ator­gats a escrip­tors cata­lans.

–En el ter­reny dels mit­jans de comu­ni­cació, la qua­li­tat dels con­tin­guts asso­lida, prin­ci­pal­ment, per TV3, Canal 33, i Cata­lu­nya Ràdio, així com per un cert nom­bre de dia­ris. Un exem­ple sig­ni­fi­ca­tiu a men­ci­o­nar és l'impacte ciu­tadà de La marató de TV3. El paper que tenen cer­tes emis­so­res locals de ràdio i tele­visió (una enu­me­ració més àmplia ofe­reix unes cer­tes difi­cul­tats).

–La gran riquesa del nos­tre variat patri­moni artístic i cul­tu­ral en totes les ter­res cata­la­nes, així com la gran bellesa dels nos­tres pai­sat­ges.

–Pel que fa a l'eco­no­mia, el paper deter­mi­nant que juga La Caixa, tant com a ins­ti­tució finan­cera com per la seva par­ti­ci­pació en nom­bro­ses empre­ses bàsiques cata­la­nes i espa­nyo­les. En un altre sen­tit, el Banc Saba­dell.

–Igual­ment relle­vant és el capítol de les expor­ta­ci­ons cata­la­nes tant a l'estran­ger com a la resta d'Espa­nya.

–La gran importància de Cata­lu­nya en l'àmbit turístic, com un lloc de pre­ferència per a molts turis­tes estran­gers.

–Molt sig­ni­fi­ca­tiva és la presència espor­tiva de Cata­lu­nya, tant a Espa­nya com al món, des­ta­cant el paper molt sig­ni­fi­ca­tiu del Bar­ce­lona Club de Fut­bol, actu­al­ment gau­dint d'un pres­tigi mun­dial, junt amb altres dels seus equips.

–La sin­gu­la­ri­tat de l'Església cata­lana, i com a mos­tra la pro­jecció de Mont­ser­rat, que la dis­tin­geix de la posició intran­si­gent, sovint sectària (per no uti­lit­zar un altre qua­li­fi­ca­tiu) de la Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola.

–El paper de referència ciu­ta­dana d'una ins­ti­tució com és el RACC.

Con­si­dero que tots els supòsits esmen­tats són indi­ca­tius de la nos­tra riquesa, per tant de les nos­tres pos­si­bi­li­tats en molt aspec­tes. Cons­ti­tu­ei­xen la base de la nos­tra iden­ti­tat i de la nació cata­lana. Dis­sor­ta­da­ment, però, patim una greu man­cança de líders soci­als i polítics. Observo amb tris­tesa que els nos­tres par­tits i els seus líders polítics més relle­vants no tenen per objec­tiu en la seva pràctica política, ultra la gestió dels con­flic­tes i pro­ble­mes que sor­gei­xen, la defensa real de la nos­tra iden­ti­tat, superant així ambi­ci­ons i objec­tius par­ti­dis­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.