El valor d'Europa

El premi Nobel de Lite­ra­tura Imre Kertész ha dei­xat dit: «La lli­ber­tat de pen­sa­ment de què gau­dim a Europa és el valor més impor­tant.» I tot i el limi­tat conei­xe­ment que tenim del món estem molt d'acord amb l'afir­mació de l'escrip­tor hon­garès. Aquests dies torna a tocar par­lar d'Europa perquè el 7 de juny hi ha elec­ci­ons per esco­llir els 783 euro­di­pu­tats al Par­la­ment Euro­peu, 50 dels quals cor­res­po­nen a l'Estat espa­nyol, que bàsica­ment es repar­ti­ran entre el PSOE i el PP, perquè a les euro­pees hi ha cir­cums­cripció única i mal­grat les múlti­ples ali­an­ces que fan els par­tits naci­o­na­lis­tes i els d'esquer­res, la dràstica llei d'Hondt els deixa amb una repre­sen­tació tes­ti­mo­nial. Però no és només la dis­tri­bució majo­ritària dels escons el que pre­o­cupa els can­di­dats, el que real­ment amoïna els par­ti­ci­pants a la cursa euro­pea és el gran des­co­nei­xe­ment que hi ha de la Unió Euro­pea i les difi­cul­tats per convèncer l'elec­to­rat que no es quedi a casa. Les dades dels comi­cis del 2004 ja eren molt sig­ni­fi­ca­ti­ves: gai­rebé un 60% d'abs­tenció a Cata­lu­nya. Els cata­lans, que ens defi­nim com a euro­peis­tes, quan tenim ocasió d'apor­tar el nos­tre gra­net de sorra optem per la indi­ferència i la subro­gació de l'auto­no­mia política ja que posem les coses fàcils als par­tits d'àmbit esta­tal. És cert que la inte­gració euro­pea es fa pas a pas i a vega­des dos enrere, però quan el 1950 es va ini­ciar el procés de cons­trucció euro­pea no es podia pre­veure que, al cap de 60 anys, 27 països tin­drien un Par­la­ment comú i una moneda única i, una vegada s'aprovi el Trac­tat de Lis­boa, un pre­si­dent i un govern amb poders més defi­nits que els actu­als. I hi ha més països que tru­quen a la porta i molts assump­tes com­pe­ten­ci­als per resol­dre, però l'aposta que s'ha de fer per Europa és inequívoca i irre­nun­ci­a­ble.