Articles

Sortu, oportunitat per a la pau

“La petició de perdó és una categoria moral d'exercici individual que alguns presos han fet però no es pot convertir en una exigència legal”

L'esquerra abert­zale va pre­sen­tar ahir al Minis­teri de l'Inte­rior els esta­tuts d'un nou par­tit que es des­marca de la violència –i específica­ment de la violència d'ETA– en qual­se­vol de les seves vari­ants, des dels assas­si­nats fins al cobra­ment de l'impost revo­lu­ci­o­nari o la con­nivència amb la kale bor­roka, i aposta única­ment i exclu­si­va­ment per les vies polítiques i democràtiques. És el final d'un llarg tra­jecte començat amb la decla­ració d'Ano­eta (novem­bre de 2004) fins a arri­bar al pas que es va donar ahir, sense obli­dar la pressió de la soci­e­tat basca i de pre­sos històrics i antics mili­tants d'ETA que, en els dar­rers anys i en un dego­teig cons­tant, s'han des­mar­cat de l'actual direcció de l'orga­nit­zació armada per no posar fi a la violència.

No hi ha motius per dub­tar de la sin­ce­ri­tat de l'aposta de l'esquerra abert­zale i el canvi de rumb que fa amb la pre­sen­tació dels esta­tuts de la nova for­mació política Sortu (crear, néixer). Es podrà dis­cu­tir si això res­pon a motius ètics o estratègics –la lluita armada s'ha con­ver­tit en el prin­ci­pal obs­ta­cle per a la cons­trucció naci­o­nal d'Euskadi–, o per ambdós a la vegada, però el que sem­bla clar és que l'aposta és irre­ver­si­ble i posa la pilota al teu­lat del govern –la lega­lit­zació de la nova for­mació– i d'ETA –el final de la violència o l'escissió. N'hi haurà alguns que pre­ten­dran que la decisió és només fruit de l'asset­ja­ment poli­cial i judi­cial i qui, en canvi, creurà que és fruit del diàleg a diver­ses ban­des que s'ha dut a terme des de final dels noranta. O de la reflexió interna de Bata­suna. O de les tres coses a la vegada.

Aques­tes dis­cus­si­ons no poden ama­gar, però, la recon­versió de l'esquerra abert­zale i que, per tant, la seva lega­lit­zació no s'hau­ria de fer espe­rar si el govern vol tan­car defi­ni­ti­va­ment el cicle de la violència –una ETA sense suport social deixa de ser un pro­blema polític i es con­ver­teix, ara sí, en un pro­blema poli­cial– i, alhora, cor­re­gir un dèficit democràtic com és la manca de repre­sen­tació d'una de les sen­si­bi­li­tats de la política basca. I la lega­lit­zació de Sortu cal­dria acom­pa­nyar-la d'un acos­ta­ment dels pre­sos, perquè, com van escriure fa anys Miguel Her­rero i Ernest Lluch, “una nova política peni­tenciària... no és pagar un preu polític per la pau, és fer política en pro de la pau”.

No man­ca­ran veus opo­sa­des a la lega­lit­zació si el nou par­tit no demana perdó per les vícti­mes, cosa que fa de manera un pèl retòrica quan parla del “reco­nei­xe­ment i la repa­ració de totes les vícti­mes”. És clar que hi ha un deute moral i social amb les vícti­mes del ter­ro­risme i que en un procés de final de la violència no es pot obli­dar el seu reco­nei­xe­ment i la seva empara legal. Una altra qüestió és la seva uti­lit­zació pels qui cre­uen que con­tra ETA els anava millor i no han dub­tat a uti­lit­zar-les amb fina­li­tats elec­to­rals.

La petició de perdó és una cate­go­ria moral d'exer­cici indi­vi­dual que alguns pre­sos han fet però no es pot con­ver­tir en una exigència legal que gene­ra­ria una excepció, perquè la tran­sició es va fer sense pas­sar comp­tes amb el pas­sat i no es van posar con­di­ci­o­nants a ningú per par­ti­ci­par en la vida política, ni tan sols a exmi­nis­tres fran­quis­tes que havien donat el vis­ti­plau a l'exe­cució de mem­bres de l'opo­sició i, a la dècada dels vui­tanta, es van uti­lit­zar les cla­ve­gue­res de l'Estat per dur a terme acci­ons abo­mi­na­bles que, a més, van donar argu­ments de legi­ti­mi­tat a ETA. Reco­nei­xe­ment i res­ca­ba­la­ment de les vícti­mes sí, perquè són les que han pagat un preu més alt durant aquest mig segle de violència absurda, però en el ben entès que les vícti­mes d'ahir no poden ser un obs­ta­cle per donar una opor­tu­ni­tat a la pau que eviti les vícti­mes de demà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.