A CREMALLENGües. JOAN-LLUÍS LLUÍS
L'alfabet desconegut del manuscrit Voynich
És un misteri per a erudits però al qual es podria donar un caire espectacular. Un misteri no resolt és fascinant però la frustració que genera li deu restar glamur, almenys segons els criteris de la societat de l'espectacle. Ara bé, sempre es podria imaginar Anthony Hopkins en el rol del llibreter que, a començ de segle XX, descobreix un estrany manuscrit i Johnny Depp en el del deixeble que aconsegueix desxifrar-lo, després d'un munt de peripècies gairebé mortals. Aquest manuscrit era en possessió de jesuïtes italians que, el 1912, el van vendre al llibreter anglès Wilfrid Voynich, el qual, fins a la seva mort, el 1930, va ser mogut per dues ambicions que no va poder complir: desxifrar-lo i fer-ne el sòcol de la seva fortuna.
De què es tracta? D'un manuscrit, incomplet, de més de dues-centes pàgines, íntegrament redactat amb un alfabet desconegut i acompanyat de nombroses il·lustracions (conservat avui a la Biblioteca Beinecke de Manuscrits i Llibres Rars de la Universitat de Yale). Aquestes il·lustracions poden fer pensar que es tracta d'una mena de tractat de ciències naturals dels segles XV o XVI (amb elements d'astronomia, de medicina, de botànica, d'anatomia...), però, de fet, ningú no en té ni la mínima certesa. Des del 1912 fins avui hi ha hagut un gran nombre d'intents de desxiframent, que han acabat per un fracàs o per solucions rebutjades per la comunitat científica. Per dir-ho així, Anthony Hopkins va morir frustrat i Johnny Depp no ha existit mai.
La menció més antiga que es coneix d'aquest manuscrit, conegut des de fa un segle com a Manuscrit Voynich, és una carta del 1639 enviada per Georg Baresch, un alquimista txec, al famós científic jesuïta Athanasius Kirchner, que era, a la seva època, el gran especialista mundial de desxiframent de llengües desconegudes –tot i que a vegades amb resultats estrafolaris–. Baresch diu suposar que es tracta d'un llibre de medicina oriental, probablement egipci, i suplica Kirchner d'intentar descobrir-hi «allò que pugui haver-hi de bo per al bé general»... A partir de la mort de Wilfrid Voynich, el 1930, algunes reproduccions del manuscrit van començar a circular, encenent la dèria desxifradora de molts erudits més o menys seriosos. Les hipòtesis han estat nombroses: redactat per Francis Bacon (que hi hauria descrit el primer microscopi de la història); versió codificada d'un text en ucraïnès antic descrivint una guerra religiosa; evocació de la desaparició dels càtars en un dialecte del flamenc; aplicació d'un «doble sistema invertit de progressió aritmètica d'un alfabet múltiple»; alfabet inventat per transcriure una llengua poc parlada de la família del xinès; crònica gal·lesa de la creació del món segons les creences paganes; barreja de neerlandès, alemany i francès per aconseguir una llengua que pugui competir amb el llatí com a llengua de comunicació internacional; textos codificats segons mètodes de xifratge diversos... Algun d'aquests erudits, fins i tot, ha reconegut que no tenia la més mínima idea del que podia significar tot plegat... Al capdavall, també s'ha emès la hipòtesi que es podria tractar d'una broma, realitzada potser per aprenents de monjo, els quals podrien estar satisfets de saber que encara creen maldecaps mig mil·lenni després d'haver confegit aquesta possible obra mestra de la manipulació. Fet i fet, la millor manera de passejar-se per aquest manuscrit podria ser d'acceptar el seu misteri com a definitiu i de deixar-se endur per aquesta poesia visual plurisecular.
