Opinió

A CREMALLENGües. JOAN-LLUÍS LLUÍS

L'alfabet desconegut del manuscrit Voynich

És un mis­teri per a eru­dits però al qual es podria donar un caire espec­ta­cu­lar. Un mis­teri no resolt és fas­ci­nant però la frus­tració que genera li deu res­tar gla­mur, almenys segons els cri­te­ris de la soci­e­tat de l'espec­ta­cle. Ara bé, sem­pre es podria ima­gi­nar Ant­hony Hopkins en el rol del lli­bre­ter que, a començ de segle XX, des­co­breix un estrany manus­crit i Johnny Depp en el del dei­xe­ble que acon­se­gueix des­xi­frar-lo, després d'un munt de peripècies gai­rebé mor­tals. Aquest manus­crit era en pos­sessió de jesuïtes ita­li­ans que, el 1912, el van ven­dre al lli­bre­ter anglès Wil­frid Voy­nich, el qual, fins a la seva mort, el 1930, va ser mogut per dues ambi­ci­ons que no va poder com­plir: des­xi­frar-lo i fer-ne el sòcol de la seva for­tuna.

De què es tracta? D'un manus­crit, incom­plet, de més de dues-cen­tes pàgines, ínte­gra­ment redac­tat amb un alfa­bet des­co­ne­gut i acom­pa­nyat de nom­bro­ses il·lus­tra­ci­ons (con­ser­vat avui a la Bibli­o­teca Bei­necke de Manus­crits i Lli­bres Rars de la Uni­ver­si­tat de Yale). Aques­tes il·lus­tra­ci­ons poden fer pen­sar que es tracta d'una mena de trac­tat de ciències natu­rals dels segles XV o XVI (amb ele­ments d'astro­no­mia, de medi­cina, de botànica, d'ana­to­mia...), però, de fet, ningú no en té ni la mínima cer­tesa. Des del 1912 fins avui hi ha hagut un gran nom­bre d'intents de des­xi­fra­ment, que han aca­bat per un fracàs o per solu­ci­ons rebut­ja­des per la comu­ni­tat científica. Per dir-ho així, Ant­hony Hopkins va morir frus­trat i Johnny Depp no ha exis­tit mai.

La menció més antiga que es coneix d'aquest manus­crit, cone­gut des de fa un segle com a Manus­crit Voy­nich, és una carta del 1639 envi­ada per Georg Baresch, un alqui­mista txec, al famós científic jesuïta Atha­na­sius Kirch­ner, que era, a la seva època, el gran espe­ci­a­lista mun­dial de des­xi­fra­ment de llengües des­co­ne­gu­des –tot i que a vega­des amb resul­tats estra­fo­la­ris–. Baresch diu supo­sar que es tracta d'un lli­bre de medi­cina ori­en­tal, pro­ba­ble­ment egipci, i suplica Kirch­ner d'inten­tar des­co­brir-hi «allò que pugui haver-hi de bo per al bé gene­ral»... A par­tir de la mort de Wil­frid Voy­nich, el 1930, algu­nes repro­duc­ci­ons del manus­crit van començar a cir­cu­lar, ence­nent la dèria des­xi­fra­dora de molts eru­dits més o menys seri­o­sos. Les hipòtesis han estat nom­bro­ses: redac­tat per Fran­cis Bacon (que hi hau­ria des­crit el pri­mer micros­copi de la història); versió codi­fi­cada d'un text en ucraïnès antic des­cri­vint una guerra reli­gi­osa; evo­cació de la des­a­pa­rició dels càtars en un dia­lecte del fla­menc; apli­cació d'un «doble sis­tema inver­tit de pro­gressió aritmètica d'un alfa­bet múlti­ple»; alfa­bet inven­tat per trans­criure una llen­gua poc par­lada de la família del xinès; crònica gal·lesa de la cre­ació del món segons les cre­en­ces paga­nes; bar­reja de neer­landès, ale­many i francès per acon­se­guir una llen­gua que pugui com­pe­tir amb el llatí com a llen­gua de comu­ni­cació inter­na­ci­o­nal; tex­tos codi­fi­cats segons mètodes de xifratge diver­sos... Algun d'aquests eru­dits, fins i tot, ha reco­ne­gut que no tenia la més mínima idea del que podia sig­ni­fi­car tot ple­gat... Al cap­da­vall, també s'ha emès la hipòtesi que es podria trac­tar d'una broma, rea­lit­zada pot­ser per apre­nents de monjo, els quals podrien estar satis­fets de saber que encara creen mal­de­caps mig mil·lenni després d'haver con­fe­git aquesta pos­si­ble obra mes­tra de la mani­pu­lació. Fet i fet, la millor manera de pas­se­jar-se per aquest manus­crit podria ser d'accep­tar el seu mis­teri com a defi­ni­tiu i de dei­xar-se endur per aquesta poe­sia visual plu­ri­se­cu­lar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.