Enyor d'un segle

Dijous prop­pas­sat va fer cent anys al dia de l'apa­rició de l'Alma­nach dels Nou­cen­tis­tes. Una fita, en prin­cipi, en la història tipogràfica del país. Des­ti­nada a posar en carn gràfica i tex­tual allò indi­cat en el títol: el calen­dari d'aquell 1911. Però que, gràcies al bon fer arte­sa­nal de l'estampa de Joa­quim Horta, i al ven­tall de col·labo­ra­ci­ons literàries i artísti­ques que, amb Eugeni d'Ors al cap­da­vant, van concórrer-hi, s'acabà con­ver­tint en un docu­ment ideològic i plàstic de pri­mer ordre, amb valor de mani­fest fun­da­ci­o­nal. D'aque­lla plèiade d'intel·lec­tu­als i de polítics pro­ta­go­nista de la revo­lució con­ser­va­dora (val­gui l'oxímoron) sobre què s'ha bas­tit part subs­tan­cial de la Cata­lu­nya con­tem­porània.

Si aquest no és ara evi­dent­ment el lloc per assa­jar-ne cap síntesi valo­ra­tiva ni menys des­crip­tiva (massa noms i massa gruix de tot ple­gat per a tan poc espai), a què treu cap lla­vors aquí ni que sigui tan sols de recor­dar-ho?

Doncs, pri­mer de tot, i des d'un cert mini­ma­lisme cínic, ajuda a omplir la colum­neta i a dis­treure dos minuts l'hipotètic lec­tor que aquesta tin­gui. Però també ser­veix de pre­text per expres­sar tot un enyor. No pas d'aquell món d'un segle enrere; car és de poc seny creure que qual­se­vol temps pas­sat fou millor, ens adver­teix ja l'Ecle­si­astès (7, 10). Sinó tot l'enyor d'una galàxia: la guten­ber­guiana. La imme­di­a­ta­ment ante­rior a la de McLu­han i a la de Bill Gates. La feta de tinta i paper, endreçada en pres­tat­ge­ries i en bibli­o­te­ques. Tan­gi­ble, ensu­ma­ble, aca­ro­na­ble. Suport i pla­ta­forma de trans­missió cul­tu­ral en vies de reves­tir més d'afi­ni­tats amb les tau­les cuneïfor­mes que no pas amb la dimensió digi­tal dels nos­tres dies.

Tor­nant a l'Alma­nach: no cal dir com aquest és con­sul­ta­ble a la sim­ple invo­cació de sant Goo­gle ora pro nobis. Res de com­pa­ra­ble a fer-ho, però, en for­mat lli­bre. En l'ori­gi­nal o en la reim­pressió de 1980, a cura de José J. de Olañeta i estudi intro­duc­tori de Fran­cesc Font­bona. Pura delícia!