Articles

El nanofutur del món


“La bioenginyeria podria consumar algunes de les promeses més eixelebrades de la ciència-ficció, i tot gràcies a robots invisibles que treballarien a nivell nanoscòpic”

Als mina­ries de Xile que havien que­dat fatal­ment atra­pats a les fondàries se'ls van fer arri­bar uns mit­jons tei­xits amb una micro­fi­bra de coure que evi­tava la pro­li­fe­ració de fongs i bac­te­ris als peus. Gràcies a aquest nou tei­xit nano­tec­nològic els tre­ba­lla­dors de la mina San José van poder aguan­tar 69 dies amb més con­fort. Lluny de ser un tei­xit de ciència-ficció, qual­se­vol de nosal­tres ja pot adqui­rir cen­te­nars de pro­duc­tes fets a par­tir de nano­tec­no­lo­gies, des de mit­jons com els esmen­tats, que, també fets amb plata, faci­li­ten molt la vida dels diabètics i dels cor­re­dors de fons, fins a cosmètics, i en el futur seran ali­ments, deter­gents i mate­ri­als de cons­trucció, i també xips mole­cu­lars, els que can­vi­a­ran els ordi­na­dors o actu­a­ran com a medi­ci­nes.

Les nano­tec­no­lo­gies s'estan intro­duint de manera mas­siva en les nos­tres vides. I tot deriva d'una cons­ta­tació: els mate­ri­als que coneixíem —l'or, el car­boni…— es com­por­ten de manera dife­rent mani­pu­lats a escala nanoscòpica. Molts afir­men que a par­tir d'aquesta nova branca de la ciència s'està ope­rant una ver­ta­dera revo­lució, una manera inèdita d'abor­dar els pro­ble­mes mèdics o la vida quo­ti­di­ana —el canvi climàtic!— que haurà de can­viar radi­cal­ment les nos­tres soci­e­tats, fent-nos fer un pas enda­vant tan con­tun­dent que mol­tes de les nos­tres pre­o­cu­pa­ci­ons que­da­ran obso­le­tes.

Una quarta Revo­lució Indus­trial, després de la ter­cera revo­lució, informàtica, de la segona mei­tat del segle XX? Sí, davant de totes les pro­me­ses de la tec­nociència val més roman­dre escèptics, però és ben difícil no dei­xar-se empor­tar per l'entu­si­asme –o fins i tot per la ingenuïtat més emba­da­lida– després de visi­tar el Parc Científic de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona i sen­tir alguns dels experts en nano­tec­no­lo­gies que inves­ti­guen, creen i tre­ba­llen amb aquests nous mate­ri­als. Són un ple­gat de científics cata­lans, ame­ri­cans, ita­li­ans i isra­e­li­ans, i asse­gu­ren que en un període de deu anys –com a molt– la nano­tec­no­lo­gia mèdica podrà crear nano­sen­sors que detec­ta­ran, per exem­ple, les cèl·lules malal­tes de càncer i les podran des­truir una a una; o tei­xits de molècules amb senya­lit­za­dors que podran orde­nar a les nos­tres pròpies cèl·lules mare que es trans­for­min en cèl·lules òssies, cardíaques, etc. i rege­ne­rin el nos­tre propi tei­xit danyat sense pos­si­bi­li­tat que el cos les rebutgi.

Tot això és cer­ta­ment al·luci­nant. Les nos­tres pro­jec­ci­ons cap al futur sem­pre ens mos­tra­ven un món amb robots que ens feien la vida des­pre­o­cu­pada i agra­da­ble, però el segle XXI ens pot por­tar una sor­presa: la bio­en­gi­nye­ria podria con­su­mar algu­nes de les pro­me­ses més eixe­le­bra­des de la ciència-ficció, i tot gràcies a robots invi­si­bles que tre­ba­lla­rien a nivell nanoscòpic (una mil milionèsima part d'un metre). I pot­ser el més sor­pre­nent és que tot això s'està tre­ba­llant des d'aquí, des d'equips científics que inves­ti­guen a Cata­lu­nya i que pos­si­bi­li­ten la cre­ació d'empre­ses cap­da­van­te­res que explo­ten i paten­ten aques­tes noves pos­si­bi­li­tats de desen­vo­lu­pa­ment tec­nològic.

Fins aquí l'idil·li: par­lem de les ame­na­ces, dels pro­ble­mes ètics i ecològics. De fet, a mesura que es conei­xen les impli­ca­ci­ons de les nano­tec­no­lo­gies creix el seu refús per part d'alguns sec­tors rela­ci­o­nats amb l'eco­lo­gisme, per exem­ple, gru­pus­cles que ja han inten­tat boi­co­te­jar les inves­ti­ga­ci­ons afir­mant que les nano­partícules o els nano­ro­bots dei­xats a lloure poden ser un des­as­tre per als recur­sos natu­rals, i fins i tot poden impli­car una amenaça sem­blant a la de les bom­bes nucle­ars que tants de mal­sons pro­vo­ca­ren durant la guerra freda (la nano­pols tòxica). A més, són les con­tro­ver­ti­des empre­ses dedi­ca­des també als transgènics les que més inver­tei­xen per fer pos­si­bles les nano­tec­no­lo­gies, les quals tenen el seu paper en un pos­si­ble nano­ar­ma­ment mortífer o en la con­ta­mi­nació per nano­partícules, com ara la que acom­pa­nya els mit­jons dels minai­res, que dei­xen anar ions de plata i coure que poden embru­tar encara més el mar i arri­bar als pei­xos i després a l'ali­men­tació humana.

La Unió Euro­pea ha dedi­cat més de 3.000 mili­ons d'euros a la inves­ti­gació en el camp de les nano­tec­no­lo­gies, així com a pro­moure el debat social. Europa deu ima­gi­nar que el futur anirà per aquí, i és així com també ha creat el pro­jecte Nanoyou, adreçat als alum­nes de secundària –també, des de Cata­lu­nya, l'ins­ti­tut de secundària de Sant Just Des­vern és un dels tres cen­tres pilots de tot l'Estat–, i tot perquè els joves cone­guin aquests nous estris i el seu fun­ci­o­na­ment, i es for­min en un debat més equànime.

La nano­tec­no­lo­gia. Tri­om­fa­lisme cien­tista o rea­li­tat a l'abast? Perill indo­ma­ble o hipòtesi indus­trial pro­me­te­dora? Hau­rem de seguir atents. L'enor­mi­tat del futur se'ns pre­senta a nivells invi­si­bles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.