Deixarem morir TV3?

Sé de més d'un prin­ci­patí amb com­plex de “primo de Zumo­sol” res­pecte al País Valencià. M'irri­ten pro­fun­da­ment els que en tras­pas­sar la Sènia es dedi­quen a la queixa per­ma­nent i a donar lliçons de cata­la­ni­tat que, d'altra banda, molts cops no els he vist apli­car tan arrau­xa­da­ment al Prin­ci­pat. Sé que exer­cir la cata­la­ni­tat al sud de la nació, exer­cir de valencià, és difícil enmig d'una soci­e­tat que pateix els efec­tes d'una espa­nyo­lit­zació i fei­xis­tit­zació des­bor­dant. Sé que resis­tir-se molts cops suposa con­dem­nar-se al gueto. I que cal anar amb compte també amb els este­re­o­tips que for­gem des del nord –cal lle­gir Nosal­tres, exva­len­ci­ans (L'Esfera dels Lli­bres)–. Però no em puc estar de dir que el que està pas­sant amb TV3 al País Valencià és d'una covar­dia política inex­pli­ca­ble. Que el cata­la­nisme polític en bloc, amb l'actual Gene­ra­li­tat al cap­da­vant, no planti cara al govern de Camps i l'estratègia del PP per uti­lit­zar el tan­ca­ment de TV3 com a arma elec­to­ral pro­voca ver­go­nya com a català. Dis­crepo en algu­nes coses amb Acció Cul­tu­ral del País Valencià, com dis­crepo amb mol­tes altres enti­tats del meu país. Però dei­xar sols els que l'únic que van fer és una ini­ci­a­tiva popu­lar amb la ins­tal·lació de repe­ti­dors que per­me­tes­sin veure TV3 als valen­ci­ans i les valen­ci­a­nes que ho vol­gues­sin és una ignomínia. ACPV no podrà aguan­tar la bru­tal ofen­siva mit­jançant mul­tes que ha enge­gat Camps. El País Valencià és terra de fron­tera. S'ha de res­pec­tar la seva rea­li­tat. Però aban­do­nar els que s'han con­ver­tit en una mino­ria a casa seva serà un error històric. Una renúncia i una traïció de país encoi­xit i acom­ple­xat. Amb l'apa­gada de TV3, el País Valencià perd alguna cosa més que una tele­visió. I els cata­lans per­dem la dig­ni­tat com a poble. Sé que són parau­les grui­xu­des. Per­do­nin, però algú ho havia de dir!