Articles

Sense verds

Aban­do­nem el mite de l'excel·lència col·lec­tiva dels cata­lans! Almenys pel que fa a la sen­si­bi­li­tat ecològica –amb totes les excep­ci­ons d'indi­vi­dus i de grups que vul­gueu–. La pre­o­cu­pació dels cata­lans per l'eco­lo­gia segueix figu­rant entre les més bai­xes de les soci­e­tats avançades. Exem­ples con­crets, molts i vari­ats: con­ta­mi­nació atmosfèrica que ni la crisi frena, car­rers lliu­rats al domini abso­lut del cotxe i del soroll, ine­ficiència energètica, bos­cos cre­mats i rius morts, tones de dei­xa­lles a les plat­ges i a les pla­ces després de cele­bra­ci­ons popu­lars, des­guas­sos d'aigüeres i de vàters que s'empas­sen tot el que coli, ús mani­fes­ta­ment incor­recte dels con­te­ni­dors de brossa... Són acti­vi­tats i actes no sols il·lícits o incívics, sinó que deno­ten un grau ele­vat de des­pre­o­cu­pació ecològica. En alguns casos són senyal d'una autèntica barbàrie ecològica.

L'esti­mu­lant eslògan patriòtic Fer país ha estat una metàfora de la iden­ti­tat des­ti­nada a l'indi­vidu i no refe­rida a la porció de Terra de la qual hem de tenir cura com a poble. En aquest sen­tit, en lloc de Fer país s'ha des­fet país. El 46,50% de la costa de Cata­lu­nya es troba urba­nit­zada –la pro­porció més ele­vada d'Espa­nya– i la tendència con­ti­nua apun­tant cap a la cons­trucció de noves edi­fi­ca­ci­ons i ports espor­tius, segons indica l'informe Des­trucció a tota costa, 2010 de l'orga­nit­zació Gre­en­pe­ace. El totxo també ha esca­lat els cims i ocu­pat les valls, i el seu color ocre domina les perifèries de les ciu­tats, enllet­gi­des per la mola de blocs uni­for­mes, de naus i magat­zems la majo­ria sem­blants en qua­li­tat i estètica als coberts. Sense obli­dar les parets mit­ge­res de totxo al cen­tre de les ciu­tats, que cap alcalde no ha tin­gut la pen­sada de fer dis­si­mu­lar.

Doncs bé, en el país d'aquests defec­tes sorprèn i alhora s'explica que no hi hagi un sòlid par­tit verd. Pit­jor encara, els verds que s'han pre­sen­tat a les elec­ci­ons del 28-N van obte­nir a tot Cata­lu­nya 15.784 vots, a penes el doble que la llista local de la Coor­di­na­dora Reu­senca Inde­pen­dent.

La ine­xistència d'un par­tit verd amb repre­sen­tació par­la­mentària es nota, per exem­ple, en la impu­ni­tat ideològica i política que empara el des­propòsit de supri­mir la limi­tació a 80 km en l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona, en el més que pro­ba­ble allar­ga­ment de la vida de les cen­trals nucle­ars, en la pro­fusió de cul­tius transgènics, en la indi­ferència gene­ral per l'escal­fa­ment climàtic...

No n'hi ha prou per esde­ve­nir par­tit verd de pen­jar-se la V de verds en les sigles o incor­po­rar uns quants verds a les llis­tes elec­to­rals per adqui­rir un pedigrí ecològic. Ja es té prou pers­pec­tiva per con­cloure que la incor­po­ració tes­ti­mo­nial de verds en els par­tits de l'esquerra ha estat un fracàs per als verds i una impos­tura per als par­tits recep­tors.

L'esquerra està anco­rada en la defensa del crei­xe­ment quan­ti­ta­tiu indis­cri­mi­nat per crear llocs de tre­ball i tenir riquesa per redis­tri­buir, però ni l'un ni l'altre guany que­den garan­tits amb aquest tipus de crei­xe­ment. Els par­tits de l'esquerra arros­se­guen una tra­dició uti­li­ta­rista de la natu­ra­lesa i mate­ri­a­lista del progrés, que si un temps fou revo­lu­cionària avui és retar­datària de la presa de consciència del col·lapse ecològic que ens amenaça.

No es poden negar els mèrits històrics de l'esquerra, el pri­mer dels quals fou nor­ma­lit­zar la qüestió social i con­que­rir drets i lli­ber­tats per a les clas­ses tre­ba­lla­do­res. Avui resulta impe­ra­tiu nor­ma­lit­zar la qüestió medi­am­bi­en­tal i por­tar l'eco­lo­gia política al Par­la­ment, als mit­jans de comu­ni­cació i al car­rer. És força impro­ba­ble que aquesta tasca l'assu­meixi l'esquerra.

Si l'eco­lo­gia no entra en els pro­gra­mes de l'esquerra con­ven­ci­o­nal, no hi haurà més remei que sor­tir de l'esquerra, entrar en l'eco­lo­gia política i cons­ti­tuir el par­tit verd inde­pen­dent que Cata­lu­nya ja hau­ria d'haver pro­mo­gut. Un par­tit verd apor­ta­ria aire fresc a la política en bene­fici de la democràcia, de la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana i, sobre­tot, del qüesti­o­na­ment d'un sis­tema de pro­ducció i de con­sum que està arruïnant ensems la Terra i les nos­tres vides. És hora ja d'aco­blar la qüestió social i la medi­am­bi­en­tal. Les coa­li­ci­ons o ente­ses entre par­tits de l'esquerra i par­tits verds s'impo­sa­ran en un futur pròxim, com ha pas­sat en els casos d'Ale­ma­nya i de França.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.