Olla de grills

No ha estat gens estrany; i segu­ra­ment no és el dar­rer epi­sodi de la crònica d'un invent amb data de cadu­ci­tat enta­fo­rat al mig de l'esce­nari polític. Algú pensa que l'estrany con­junt de noms que con­for­men Soli­da­ri­tat Inde­pen­den­tista tenen molt a veure entre ells? Tro­bar les diferències és un pas­sa­temps fàcil, tot i la coin­cidència inde­pen­den­tista radi­cal, una inde­pendència defi­nida com a desig imme­diat però sense cap pro­grama que la sus­tenti. Una olla de grills que no ha tri­gat gaire a expres­sar públi­ca­ment les pròpies con­tra­dic­ci­ons.

La sag­nant divisió de l'espec­tre inde­pen­den­tista l'abocà a uns pèssims resul­tats elec­to­rals en les pas­sa­des autonòmiques, en què l'elec­tor cas­tigà amb escreix la inca­pa­ci­tat d'una entesa entre elles. Amb tot, un munt de noms s'apro­pa­ren al que inter­pre­ta­ren com a dar­rer sal­va­vi­des sobi­ra­nista i engrei­xa­ren SI, a la recerca d'un lloc sota el sol. Segu­ra­ment s'hi incor­po­ra­ren gent de bona fe, com també ho feren des­no­nats d'altres for­ma­ci­ons i algun arri­bista dels de sem­pre, tots ells con­vo­cats per tres mos­que­ters amb ganes de brega. Uriel Ber­tran, Joan Laporta i Alfons López Tena tra­va­ren un SI a la seva mida i acon­se­gui­ren el seu propòsit. Els vots elec­to­rals con­sa­gra­ren la terna, amb l'afe­gitó de Stru­bell, que també acon­seguí acta par­la­mentària.

Poc ha durat la feli­ci­tat a la casa de l'inde­pen­den­tisme, mal­grat els quasi qua­tre mil afi­li­ats que la for­men. Era ine­vi­ta­ble: Laporta va a la seva i Ber­tran i López Tena inten­ten sobre­viure en l'escó dau­rat que pot­ser han acon­se­guit gràcies a la tirada elec­to­ral de l'expre­si­dent del Barça. Stru­bell i els inde­pen­den­tis­tes menys poli­tit­zats con­tem­plen amb asto­ra­ment el com­por­ta­ment dels líders fun­da­ci­o­nals. L'olla de grills des­a­fina i el futur és far­cit d'inter­ro­gants.

D'altra banda, Esquerra Repu­bli­cana i Rea­gru­pa­ment acos­ten posi­ci­ons i Laporta fa la viu-viu prop d'aquesta entesa. Camins d'anada i tor­nada, sense un rumb gaire defi­nit, que només con­tri­bu­eix a des­con­cer­tar l'elec­tor i a fer-lo dub­tar sobre el futur de l'inde­pen­den­tisme, a vui­tanta dies de les muni­ci­pals.