Fumar per amor

Tenen la resig­nació dels incom­pre­sos, dels con­dem­nats a una doble vida, com qui arros­sega una falta tan incon­fes­sa­ble que s'auto­mar­gina perquè no l'asse­nya­lin amb el dit. Són fuma­dors de car­rer, lliu­rats al vici en soli­tari perquè se'ls expulsa de tot arreu. En ple hivern des­a­fien el taro amb la valen­tia dels màrtirs, dis­po­sats a morir de fred, sí, però amb un cigarro als dits, que és un senyal de victòria dins del gremi quasi clan­destí dels fuma­dors. Com aquells infeliços a qui la inqui­sició con­dem­nava a morir cre­mats i no rene­ga­ven del seu credo ni tan sols quan els con­su­mia la foguera.

Jo no fumo, el fum dels altres em fa ras­pera, m'empipa tor­nar amb la roba impreg­nada de for­tor de tabac, em fas­ti­gueja entrar en un ascen­sor i haver d'aspi­rar l'olor agra del fum de tabac res­clo­sit. Afor­tu­na­da­ment, les lleis anti­ta­bac em pro­te­gei­xen. Els bars i els res­tau­rants ja no són núvols tòxics i a la feina s'han aca­bat les hores de reu­ni­ons en una calitja que feia plo­rar els ulls. La llei deixa ben clar que el fum és una matèria non grata a la salut, però, de retop, con­ver­teix el fuma­dor en un pros­crit, un loser de novel·la negra que va d'exili en exili sabent que no té sal­vació.

La pri­mera ton­gada de la llei anti­ta­bac va oca­si­o­nar uns curi­o­sos efec­tes col·late­rals. Pro­hi­bit el fum a la feina, els addic­tes van haver de sor­tir al balcó, al celo­bert o al car­rer per obeir els impul­sos del vici. Lla­vors es van pro­duir coin­cidències entre per­so­nes que es van conèixer a força de fumar a deter­mi­na­des hores. El tabac va unir i va des­fer pare­lles i es va arri­bar a la para­doxa de fer fumar homes i dones que no en tenien gens de ganes. Jo sento una gran admi­ració per aquests no fuma­dors que fumen per amor. Fer cos­tat al pros­crit és una bona estratègia per lli­gar, però és també un sacri­fici si el tabac et deixa un gust agre a la boca i et fa coïssor a la gola. Com el cava­ller que se sot­me­tia a pro­ves de sofri­ment i resistència per demos­trar l'amor a la seva dama, l'ena­mo­rat d'una dona nicotínica s'exposa avui a la ver­go­nya pública, al refre­dat i a les malal­ties del tabac. Què no fa fer l'amor?