L'hora dels adéus

2015 se'n va, que­den qua­tre dies jus­tos per afe­gir una rat­lleta més a la llista d'anys que se'ns obre a la pan­ta­lla cada vegada que bus­quem una data per Inter­net. Són línies cur­tes, però cada una conté un món de fets i de vivències reduïdes a dades estadísti­ques. Del 2015 es dirà que va ser l'Any Inter­na­ci­o­nal de la Llum i de les Tec­no­lo­gies Basa­des en la Llum. Va ser pro­mo­gut per les Naci­ons Uni­des, però jo no n'he tin­gut clarícies fins ara que ja s'apaga la llum de l'Any de la Llum. En busco infor­mació, entro a la web www.​luz2015.​es, veig l'efígie de la reina, que encapçala un comitè d'honor ple de prosàpia ofi­cial, i no trobo enlloc ni una trista pes­ta­nya que expli­qui res en el meu idi­oma. El català, com sem­pre, a les fos­ques.

Repasso les llums i les ombres de l'any i veig les llu­minàries que han encès les il·lusi­ons del país amb esclats de festa major però que en el trans­curs dels mesos, els dar­rers sobre­tot, s'han anat apa­gant. 2015 s'esllan­gueix amb l'obaga d'uns par­la­men­ta­ris i un govern incom­pren­si­ble­ment embar­ran­cats. Any de la Llum? De quina? Hem anat tan enrere que ence­nem ciris a la Mare de Déu de Mont­ser­rat i a Sant Jordi perquè il·lumi­nin els il·lumi­nats amb la llum de la sen­sa­tesa. I perquè l'Any de la Llum sigui a temps de donar llum verda a una cosa que ja no se sap si és el procés o el rosari de l'aurora.

De la llum al lle­gum, perquè el 2016 serà l'Any Inter­na­ci­o­nal del Lle­gum. Bravo! Les mon­ge­tes, les llen­ties, les faves, els cigrons són pri­mera matèria ali­mentària... i lingüística! Mon­geta ten­dra, bajoca o bajo­queta? O tave­lla? Mon­geta seca o fesol? Llen­tia o llen­ti­lla? Pèsol o el simpàtic xítxero d'algu­nes àrees de Mallorca? Veça, peso­lina o edro? Llobí o tramús? Cadas­cuna d'aques­tes parau­les és una mina de curi­o­si­tats eti­mològiques i també de valors soci­als, però això són altres històries que no expli­caré perquè aquí tanco el llum. Adéu, amics lec­tors.