Articles

La contra

Tisores de Can Solingen

La Ganiveteria Roca, de la plaça del Pi de Barcelona, celebra enguany el seu centenari conservant els orígens i l'essència i especialitzada com mai

Fill de Car­dona, Ramon Roca va apren­dre l'ofici de daguer a Ripoll, però va per­fec­ci­o­nar el seu mes­tratge a Solin­gen (Ale­ma­nya) i a París, i de tor­nada a la Plaça del Pi de Bar­ce­lona, on tenia el negoci, va voler des­ta­car l'experiència com un segell de qua­li­tat. Des del 1911, l'apa­ra­dor de la Gani­ve­te­ria Roca el corona la lle­genda “Solin­gen París Bar­ce­lona” i des de lla­vors, hi ha ara encara qui l'ano­mena Can Solin­gen. Tot i que d'altres s'hi refe­rei­xen com la Casa de les Tiso­res.

I avui, com fa cent anys, la Gani­ve­te­ria Roca ofe­reix tot tipus d'eines de tall, en una espe­ci­a­lit­zació acu­rada que els ha por­tat a tenir fins a 6.000 arti­cles i a regis­trar vora 23.000 referències. Entre gani­vets, tiso­res i nava­lles pro­fes­si­o­nals i de col·lec­ci­o­nisme, arti­cles per a la cura per­so­nal, d'ús domèstic, d'aven­tura, per al sec­tor hote­ler, sani­tari o de la con­fecció i, espe­ci­al­ment, nava­lles d'afai­tar, el pro­ducte que els ha donat més renom.

Només en pin­ces de depi­lar, tenen entre 70 i 80 models dife­rents. I de gani­vets, tiso­res i nava­lles, tot tipus de talls ima­gi­na­bles, aca­bats, fun­ci­ons i ser­veis, i cen­te­nars de models dife­rents. Ben pen­sat, a cada casa hi deu haver, pel cap baix, mitja dot­zena de tiso­res dife­rents: les de la cuina, les de tallar el paper
o d'ofi­cina, les de cosir, les de la
mani­cura, les de les ungle­tes del nen amb punta rodona per no fer-se mal i les de jardí. I això, que­dant-me curta i sense comp­tar-hi ali­ca­tes i eines cosi­nes ger­ma­nes.

És ben cert que a la Gani­ve­te­ria Roca hi ha tanta pre­cisió que es poden cobrir neces­si­tats que una no sabia ni que tenia. No és el cas, però si em rasurés el cap, aquí hi tro­ba­ria una nava­lla d'afai­tar amb aga­fa­dors per als dits índex i cor, tan petita i còmoda que en qüestió de segons em faria lluir calba. I nava­lles que m'afai­ta­rien la barba per un cantó i m'arre­gla­rien les pati­lles per un altre. I si fos esquer­rana,
tot tipus d'eines de tall amb l'angle cor­recte. I si trinxés tonyi­nes, un gani­vet tan precís de metre i mig
de fulla que em farien a mida.

Ara, el futur dels gani­vets són
els de fulla ceràmica. Molt més
pre­ci­sos i dura­dors, només es poden esmo­lar amb pols de dia-
mant i com que no són metàl-
lics no oxi­den els ali­ments. Un
avís: si els pro­veu, tin­gueu, per
si de cas, les tire­tes a l'abast.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.