Entrevista al Papa

Quan el papa Benet XVI va visi­tar Bar­ce­lona un jove i novell peri­o­dista va pre­gun­tar en una redacció d'un mitjà de comu­ni­cació: “A quina hora fa la roda de premsa el Sant Pare?” Ràpida­ment, li van acla­rir que el Sant Pare, mal­grat ser un dels homes més públics del món, no con­ce­dia ni entre­vis­tes, ni rodes de premsa, ni par­ti­ci­pava en cap for­mat habi­tual del peri­o­disme per con­tes­tar i acla­rir dub­tes a la ciu­ta­da­nia.

Li van expli­car a l'ingenu peri­o­dista que al llarg de tota la història només en una ocasió –octu­bre del 98– l'ante­rior Papa, Joan Pau II, va tele­fo­nar en directe al pro­grama Porta a porta que avui encara diri­geix a la RAI l'incom­bus­ti­ble peri­o­dista Bruno Vespa. Va ser una breu inter­venció sense pos­si­bi­li­tat que ningú li pogués pre­gun­tar res.

Ara, el Vaticà ha deci­dit entrar al món de l'entre­vista papal a la tele­visió. Li han acon­se­llat al Sant Pare que inter­vin­gui en un pro­grama religiós el Diven­dres Sant (22 d'abril) al canal italià RAI 1. El for­mat serà simi­lar al de Tinc una pre­gunta per a vostè de la tele­visió pública espa­nyola. El Papa con­tes­tarà a uns quants espec­ta­dors unes pre­gun­tes que prèvia­ment conei­xerà sobre la figura de Jesús de Nat­za­ret. Les pre­gun­tes seran prèvia­ment pac­ta­des i per tant res­tarà cre­di­bi­li­tat a l'apa­rició pública del Sant Pare a la tele­visió. Com l'ingenu peri­o­dista, vol­dria veure i escol­tar com li fan una entre­vista al Papa de Roma sense que ningú hagués pac­tat les pre­gun­tes. Que fos oberta. De segur que el Papa té capa­ci­tat intel·lec­tual i d'oratòria per res­pon­dre a tot el que li vul­guin pre­gun­tar. Seria tota una nove­tat.

Anem al món de la política. Els encar­ca­rats i sovint cadu­cats regla­ments par­la­men­ta­ris fan que les pre­gun­tes de l'opo­sició al govern siguin prèvia­ment pac­ta­des. Tant el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat com el pre­si­dent del govern espa­nyol conei­xen d'antuvi la pre­gunta que els dipu­tats els for­mu­la­ran. Per tant és difícil que el puguin sor­pren­dre. Els mem­bres del govern britànic van al Par­la­ment on han de con­tes­tar tot allò que els pre­gun­ten sense cap guió previ i sense que ningú els hagi xiu­lat allò que els pre­gun­ta­ran. Tot un exem­ple de democràcia.