Articles

Revoltes i nous mitjans

“La informació, a ulls d'uns joves cada cop més preparats i sense horitzó de futur, té una capacitat de mobilització i de subversió que fa que la rebel·lió sigui irreversible”

Des de la cai­guda del Mur de Berlín, en què la infor­mació del Berlín occi­den­tal jugà un paper deci­siu, les noves for­mes de comu­ni­cació resul­ten essen­ci­als per expli­car els can­vis que s'esde­ve­nen. Des de finals dels vui­tanta, les ante­nes parabòliques s'escam­pen com bolets arreu del món. Pobla­ci­ons que es man­te­nien aïlla­des comen­cen a conèixer, a través de les cade­nes occi­den­tals, altres for­mes de viure. La desi­gual­tat en la dis­tri­bució de la riquesa és fa també visi­ble. L'efecte crida no és negli­gi­ble i els flu­xos migra­to­ris asso­lei­xen uns camins fins lla­vors poc tran­si­tats: des del deno­mi­nat Ter­cer Món cap a les ciu­tats dels països desen­vo­lu­pats. Fou un pri­mer pas que ali­men­tava noves emi­gra­ci­ons –sense obli­dar els efec­tes sobre els països d'ori­gen dels relats i les reme­ses dels emi­grants–, però no encara la revolta. El 1991, la guerra con­tra l'Iraq fou la guerra de la CNN, que, en un for­mat verd i negre que recor­dava els jocs de les vide­o­con­so­les, va retrans­me­tre, per pri­mera vegada a tot el món, els impac­tes sobre els objec­tius dels supo­sats pro­jec­tils intel·ligents que, a vol­tes, cau­sa­ven danys col·late­rals en forma de vícti­mes civils.

Una dècada més tard, a l'Afga­nis­tan i a l'Iraq, la CNN havia de com­pe­tir amb altres cade­nes occi­den­tals i, sobre­tot, amb Al Jaze­era. La cadena de Qatar eme­tia des del 1996 i lle­gia els con­flic­tes des d'un punt de vista no occi­den­tal, la qual cosa li donava un plus de cre­di­bi­li­tat entre les pobla­ci­ons àrabs. De retruc, els seus pro­gra­mes tenien un impacte de trans­for­mació que mai podrien acon­se­guir les cade­nes occi­den­tals. La seva audiència es mul­ti­plicà en pocs anys i el 2005 començava les emis­si­ons en anglès. Aquesta influència l'ha posat en relleu Marc Lynch, pro­fes­sor a la George Was­hing­ton Uni­ver­sity, quan afir­mava que les revol­tes àrabs “no han estat cau­sa­des per Al Jaze­era però resulta gai­rebé impos­si­ble ima­gi­nar-les sense ella” (The New York Times, 27 de gener de 2011). I, també, Hillary Clin­ton que denun­ci­ava “la inca­pa­ci­tat de les tele­vi­si­ons del país per cap­tar l'audiència mun­dial en la cober­tura infor­ma­tiva de les revol­tes [àrabs], enfront d'Al Jaze­era” (TV3, 8 de març de 2011), ja que, men­tre les cade­nes nord-ame­ri­ca­nes fan mili­ons d'anun­cis, Al Jaze­era ofe­reix infor­mació real en temps real i sobre el ter­reny. Estem per­dent la bata­lla de la comu­ni­cació con­cloïa la secretària d'Estat.

Experiències simi­lars, però sovint més con­di­ci­o­na­des ideològica­ment, s'han desen­vo­lu­pat també en altres llocs. És el cas de Tele­sur, amb seu a Cara­cas i cre­ada pels governs de Veneçuela, Argen­tina, Bolívia, Cuba, Equa­dor, Nica­ra­gua, Uru­guai i Para­guai, que emet des del 2005.

En el segle XXI, la pro­li­fe­ració dels mòbils i de les xar­xes soci­als s'ha con­ver­tit, en mans de joves crítics amb els poders dic­ta­to­ri­als, en un ins­tru­ment sub­ver­siu de pri­mera mà. Els règims auto­ri­ta­ris han inten­tat reduir el seu impacte tan­cant webs, res­trin­gint l'accés a inter­net, inu­ti­lit­zant ones, cegant con­ne­xi­ons, pro­hi­bint ope­rar a deter­mi­na­des cade­nes en el seu ter­ri­tori. Tot ha estat inútil i la infor­mació trenca els murs de la cen­sura i les pro­hi­bi­ci­ons. Els blocs, Twit­ter, inter­net, els SMS van jugar ja un paper deci­siu en les pro­tes­tes del juny de 2009 a l'Iran, tant per difon­dre imat­ges de la repressió com per con­vo­car mani­fes­ta­ci­ons. El mateix ha succeït amb les revol­tes àrabs. En el món glo­bal la infor­mació és glo­bal i ni tan sols règims tan opacs com el xinès poden con­tro­lar-la. I la infor­mació, a ulls d'uns joves cada cop més pre­pa­rats i sense horitzó de futur, té una capa­ci­tat de mobi­lit­zació i de sub­versió que fa que la rebel·lió, més enllà del seu èxit o del seu fracàs momen­tani, sigui irre­ver­si­ble. Passa-ho!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.