Articles

L'hora de l'acció

Som un país que ens agrada molt esce­ni­fi­car pac­tes, plans, acords, pro­cla­mes i mani­fes­tos diver­sos. Quan ho fem pre­su­mim d'uni­tat i després de les sig­na­tu­res i cele­bra­ci­ons tot­hom con­ti­nua actu­ant com abans, molt sovint la lle­tra del pacte es petri­fica sense acon­se­guir arri­bar a l'acció. Pura esce­no­gra­fia, doncs.

El món de l'edu­cacióno ha estat pas una excepció en aquest entre­te­ni­ment naci­o­nal. Celebràrem la Con­ferència Naci­o­nal d'Edu­cació (2000-2002) de la qual es deri­va­ren un bon gra­pat de pro­po­si­ci­ons refor­mis­tes. Poste­ri­or­ment el Pacte Naci­o­nal per a l'Edu­cació (2006) marcà una sèrie d'acci­ons que, només en part, es traduïren en el cos legis­la­tiu de la LEC (2009). Més tard han vin­gut diver­sos mani­fes­tos pro­ce­dents de la soci­e­tat civil dema­nant un esforç per a garan­tir un millor sis­tema edu­ca­tiu, asse­gu­rar el model esco­lar d'immersió lingüística, etc. Tot molt llo­a­ble i acom­pa­nyat per un bon reguit­zell de pro­pos­tes de canvi molt ben inten­ci­o­na­des. Ara bé, quan­tes d'aques­tes ini­ci­a­ti­ves s'han con­ver­tit final­ment en línies d'acció de la política edu­ca­tiva? Qui­nes han estat assu­mi­des en la pràctica de les nos­tres aules i cen­tres?

Els temps actu­als ens exi­gei­xen con­sen­suar, sense tac­ti­cis­mes, mesu­res urgents i de calat estratègic per a poder enca­rar-nos a un feno­men tan com­plex i mul­ti­di­men­si­o­nal com és el fracàs esco­lar. Ens cal un pla de xoc deci­dit i pro­fund que pugui actuar sobre alguns dels indi­ca­dors clau d'aquest fracàs, tant en el ter­reny de les polítiques soci­als, econòmiques, d'habi­tatge, de família, dels joves... així com més estric­ta­ment de les edu­ca­ti­ves: for­mació dels mes­tres i pro­fes­sors, orga­nit­zació dels cen­tres, aspec­tes cur­ri­cu­lars i didàctics, de l'ava­lu­ació, de la relació amb les famílies, del trac­ta­ment de l'excel·lència... Cal avançar en cadas­cun d'aquests fronts i fer-ho de forma coor­di­nada.

Per això es fa del tot neces­sari un gran acord polític, social i edu­ca­tiu que reque­reix àmplies dosis de gene­ro­si­tat, patri­o­tisme i intel·ligència. Que no sigui un pla o un mani­fest més que con­so­lidi la retòrica i esde­vin­gui ino­pe­rant. Per con­tra, que es basi a saber escol­tar molt i molt els mes­tres i pro­fes­sors, direc­tors i ins­pec­tors, famílies i alum­nes, ajun­ta­ments, sin­di­cats, agru­pa­ci­ons empre­sa­ri­als... És hora que ende­guem un pla de xoc con­tra el fracàs esco­lar i de pro­moció de l'èxit que es basi en un con­junt de mesu­res con­cre­tes i plas­ma­des en l'acció. Un pla que con­tin­gui un calen­dari precís i un pres­su­post sufi­ci­ent, que faci pro­pos­tes específiques basa­des en la con­fiança envers els cen­tres i els pro­fes­si­o­nals. Aquest pla reque­reix d'una admi­nis­tració edu­ca­tiva que pren­gui deci­si­ons basa­des en estu­dis amplis, rigo­ro­sos, mul­ti­dis­ci­pli­na­ris i que, davant el con­junt de dades con­tras­ta­des, sigui capaç de rec­ti­fi­car o reo­ri­en­tar acci­ons i pro­gra­mes quan aques­tes dades posin en qüestió els pres­supòsits esta­blerts.

En uns temps en què els recur­sos s'han d'opti­mit­zar no ens podem per­me­tre actuar a les pal­pen­tes o bé espe­rar al final per saber si un pro­jecte ha cul­mi­nat amb èxit o no. Aquest tipus de polítiques no són sos­te­ni­bles. Per con­tra, la seva alter­na­tiva suposa encer­tar les estratègies més ade­qua­des, afi­nar els objec­tius més estratègics, dis­se­nyar els pro­gra­mes més adi­ents per a adreçar-se als fac­tors clau per a la millora. Aquests fac­tors han d'haver estat iden­ti­fi­cats per estu­dis i recer­ques específiques sobre l'èxit i el fracàs esco­lar a casa nos­tra.

Un pla de xoc con­tra el fracàs esco­lar i de pro­moció de l'excel·lència no és incom­pa­ti­ble amb el con­junt de mesu­res a més llarg ter­mini que hau­ran d'abas­tar els fac­tors més estruc­tu­rals que deter­mi­nen els resul­tats del sis­tema i, així, poder-los rever­tir. Però men­tres­tant ens cal pro­gra­mar acci­ons con­cre­tes i vari­a­des en aquells aspec­tes que ja sabem cor­re­la­ci­o­nen direc­ta­ment amb els índexs de fracàs. Hem d'actuar avui per a demà, però també avui per a avui. Fem-ho!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.