Imprudències

Qua­tre joves van ser res­ca­tats a Cas­telló d'Empúries quan el riu Muga va arros­se­gar el seu cotxe aigua avall. No van fer cas de la balisa que bar­rava el camí ni dels car­tells que indi­ca­ven la pro­hi­bició de cre­uar-lo davant el perill de riua­des. Aquest no va ser l'únic res­cat dels bom­bers. A Sant Feliu de Bui­xa­lleu dues per­so­nes van que­dar atra­pa­des quan inten­ta­ven cre­uar una riera prop de la car­re­tera amb un tot ter­reny. Com en el cas ante­rior, el pas estava bar­rat per perill de riua­des. Els bom­bers també van haver de res­ca­tar, a la Mase­lla, un esquia­dor que, mal­grat els adver­ti­ments de risc d'allaus, les bali­ses i les tan­ques, va deci­dir tirar pel dret per esquiar fora pis­tes i va sal­var-se de mira­cle de morir col­gat per la neu. En canvi els bom­bers no van poder res­ca­tar d'entre la fer­ra­lla del cotxe on viat­ja­ven les dues cri­a­tu­res d'un i vuit anys que diu­menge van morir a la car­re­tera a Alta­fu­lla perquè no duien el cin­turó cor­dat. I ara fa uns dies, fent una mudança a Bar­ce­lona i amb permís de la Guàrdia Urbana per tallar el car­rer, els con­duc­tors se sal­ta­ven la pro­hi­bició –uns sen­zills cons– i després pro­tes­ta­ven perquè es tro­ba­ven amb una fur­go­neta que els bar­rava el pas que prèvia­ment s'havien sal­tat.

Són exem­ples, alguns amb resul­tats molt tràgics, fruit de la imprudència, de la inconsciència i de l'obs­ti­nada tos­su­de­ria de voler temp­tar la sort i no res­pec­tar les nor­mes. Ja sé que no s'ha de pro­hi­bir i que és un verb que no s'hau­ria d'uti­lit­zar. Ens hem de pre­gun­tar, però, en aques­tes situ­a­ci­ons en què ens va la vida –la nos­tra i la dels altres perquè no vivim sols en aquest món i el que fem o dei­xem de fer afecta d'alguna manera o altra un ter­cer–, per què ens costa tant d'obeir? Som l'espe­rit de la con­tra­dicció? Volem com­pro­var allò de l'“a mi no em pas­sarà res...”? Què és allò que ens porta a fer imprudències? Per què no podem com­por­tar-nos civi­lit­za­da­ment? Tant costa d'enten­dre que si no seguíssim unes pau­tes mínimes de com­por­ta­ment això seria xauxa, un des­con­trol i un des­go­vern? Ja hi ha prou per­so­nes que ho pen­sen, ara ima­gi­neu-vos si no hi ha hagués limi­ta­ci­ons. Ara, això sí, que siguin pen­sa­des i medi­ta­des perquè, fran­ca­ment, hi ha pro­hi­bi­ci­ons que s'hau­rien de repen­sar i tots en tenim unes quan­tes al cap.