Sapastres!

Els polítics que han estat res­pon­sa­bles i cores­pon­sa­bles de les polítiques energètiques han estat uns sapas­tres incom­pe­tents. Avui fins i tot els par­ti­da­ris dels com­bus­ti­bles radi­o­ac­tius per fer vapor d'aigua per moure tur­bi­nes i gene­rar ener­gia elèctrica dub­ten de les cen­trals nucle­ars. Calen molins de vent i pla­ques foto­vol­tai­ques. Temo que ara ho farem de pressa i mala­ment, i sense debat. Calen pla­ques solars i aero­ge­ne­ra­dors, però no pas camps de molins. Casa nos­tra no és cap desert, tenim un ter­ri­tori molt huma­nit­zat. Cal repar­tir la gene­ració d'ener­gia a cada poble i a cada casa. Micro­parcs eòlics, d'un parell de molins o mitja dot­zena, a cada poble, a la mit­jana de l'auto­pista o al cos­tat de les car­re­te­res. I cal posar-ho fàcil perquè cada casa tin­gui ener­gia solar tèrmica per gene­rar aigua calenta sanitària. Molts dels polítics de qui us parlo –sovint amb un dis­curs pater­na­lista– van ser incapaços de pla­ni­fi­car i posar en marxa un model energètic idíl·lic, net i sos­te­ni­ble, inde­pen­dent del petroli i de l'ener­gia atòmica. Tam­poc hi han aju­dat gaire els movi­ments eco­lo­gis­tes, sem­pre dis­po­sats a dir no. I a qüesti­o­nar, fins i tot, allò que havien dema­nat fa anys, quan era impos­si­ble fer-ho. Es fa estrany que els polítics no hagin tirat pel tros. La incom­petència de no haver fet els deu­res a temps, de no tenir en marxa un nou model energètic pot blo­que­jar el sis­tema.