Pare Manel

No sé fins a quin punt és cert que el car­de­nal de Bar­ce­lona esta­ria sos­pe­sant la sus­pensió a divi­nis del pare Manel. La raó seria que en el lli­bre que recull la seva bio­gra­fia el mossèn afirma que en una ocasió va aju­dar econòmica­ment una noieta a avor­tar, perquè es tro­bava en una situ­ació extrema. Però el capellà ha afir­mat con­tun­dent­ment que per­so­nal­ment està en con­tra de l'avor­ta­ment, i no és que aprovés la decisió de la noia sinó que la va aju­dar a avor­tar en unes con­di­ci­ons ade­qua­des.

Si el bisbe creu que l'avor­ta­ment és sem­pre inac­cep­ta­ble i que un capellà mai no pot col·labo­rar-hi, ni indi­rec­ta­ment, enten­dria que parlés amb el pare Manel i fins i que el renyés, amb tal, però, que ho fes com un pare amb el seu fill. Al cap i a la fi el pare Manel, mogut per la cari­tat cris­ti­ana, hau­ria seguit la dis­tinció que els bis­bes han pro­cla­mat més d'un cop que exis­teix entre la llei i la moral, apli­cant-la al Dret Canònic, que en més d'una situ­ació s'aparta també dels valors humans, com quan en èpoques llu­nya­nes matar l'heretge era vist com un ser­vei a Déu...

Quan Jesús va con­dem­nar els qui volien matar la dona adúltera no apro­vava la vida desor­de­nada d'aque­lla dona, però es col·locava al seu cos­tat. “Estar més a prop de la terra que del cel”, vist amb els ulls de l'evan­geli, pot ser que sí sigui un bon camí per arri­bar “al cel”.