La indignació

Indig­neu-vos! Ja ha apa­re­gut en català el pam­flet d'Stéphane Hes­sel, que té un milió i mig de lec­tors a França. Aquest veterà resis­tent de 93 anys, únic redac­tor viu de la Decla­ració dels Drets Humans del 1948, defen­sor de la causa Pales­tina, i en el seu moment de la inde­pendència alge­ri­ana, super­vi­vent de Buc­henwald, està indig­nat de veure com l'adot­ze­na­ment i la manca de com­promís i espe­rit crític domi­nen la soci­e­tat occi­den­tal.

Com pot ser que una Europa que va superar el trauma de dues guer­res mun­di­als, i va aixe­car l'Estat del Benes­tar, esti­gui sot­mesa a la dic­ta­dura dels mer­cats, i se'l deixi esco­lar entre els dits? I el tracte que es dóna als immi­grants, als gita­nos, és el que s'ajusta a la dig­ni­tat?

És clar que aquest llui­ta­dor coneix la nos­tra sin­gu­la­ri­tat i dedica uns mots als lec­tors cata­lans. “Aquest país, rebel i valent de sem­pre, pot afa­vo­rir aquest impuls cap a una Europa cul­tu­ral, fra­ter­nal, i no pas una Europa al ser­vei d'una finançarit­zació del món”. Hes­sel, que con­si­dera que el pit­jor mal és la indi­ferència, demana que bus­quem motius d'indig­nació. Però si no ens en fal­ten! Si ja fa molts anys que vivim empre­nyats, o indig­nats, o com es vul­gui. Si enyo­rem el Joan Solà que ens va dei­xar com a lema que “Plan­tem cara”. I Jordi Pujol diu que “ens volen fotre” I per tants motius dife­rents! Llen­gua, diners, con­si­de­ració. Pal­plan­tats espe­rem aquests dies que l'estol d'euro­di­pu­tats que ha vin­gut a veure amples de via, i nusos fer­ro­vi­a­ris, i trams de via única tor­nin a Brus­sel·les indig­nats. Empre­nyats espe­rem que la lle­tra petita no ens estafi un cop més, com amb roda­lies, regi­o­nals, Aena, la dependència o el finançament, i ara amb l'impuls defi­ni­tiu al cor­re­dor del medi­ter­rani, que ha vin­gut a pre­sen­tar el minis­tre Blanco. Indig­neu-vos amb els governs que fora de tota lògica de flux i acti­vi­tat econòmica han anat pos­po­sant una obra que ara és un tap a la recu­pe­ració, i que vés per on, ara no hi ha calés. Indig­neu-vos per cada quilòmetre de via d'alta velo­ci­tat espa­nyola que no s'amor­tit­zarà mai, però que per­metrà anar als minis­tres, de Madrid a cada capi­tal, amb l'entrepà del supo­sat progrés a la mà.