Dictadors

Suposo que ja s'han ado­nat que cada cop que algun país ha de tran­si­tar des d'una dic­ta­dura més o menys sal­vatge o una democràcia més o menys pre­sen­ta­ble, a Espa­nya sem­pre s'alça una munió de comen­ta­ris­tes i ter­tu­li­ans que, tot cofois, posen la Tran­sició com a model a seguir. I és que Espa­nya és un país que a l'estran­ger tot­hom enveja i vol imi­tar, diuen; i d'aquí vénen tots els mals, em dic jo.

Però com que la resta de països del món són imper­fec­tes, no com Espa­nya, pre­te­nen fer el trànsit cap a la democràcia a la seva manera. Per això, el pri­mer (o el segon) que fan és cap­tu­rar els dic­ta­dors que van atro­pe­llar les lli­ber­tats i els seuen, amb totes les garan­ties legals, davant els jut­ges. El penúltim exem­ple el tenim a Polònia, on el gene­ral Woj­ci­ech Jaru­zelski, el màxim res­pon­sa­ble del cop d'estat del 13 de desem­bre del 1981, ha com­pa­re­gut davant un tri­bu­nal acu­sat de ser el res­pon­sa­ble d'una qua­ran­tena de morts. El gene­ral al·lega que va coman­dar el cop per evi­tar una invasió dels tancs soviètics, com ja va pas­sar a Hon­gria i Txe­cos­lovàquia.

No crec que Jaru­zelski faci ni un dia de presó. Però l'exem­plar del cas és que ell, com alguns gene­rals argen­tins –i com va estar a punt de pas­sar amb Pinoc­het–, que cre­ien estar per sobre de la llei, han de seure a la ban­queta dels acu­sats. Ells, que ho van donar tot pel país!

Abans de donar lliçons sobre com s'ha de fer una tran­sició, pot­ser que Espa­nya n'apren­gui. Perquè el dic­ta­dor Franco mai es va enfron­tar a cap tri­bu­nal. I aquí encara hi ha qui jus­ti­fica el seu règim com el millor de la història.