Intervenció

Dimarts pas­sat, el pre­si­dent espa­nyol, José Luis Rodríguez Zapa­tero, va expli­car que si els ali­ats inter­ve­nien a Líbia era perquè el dic­ta­dor Gad­dafi estava assas­si­nant el seu propi poble. Jo sóc dels que cre­uen que qual­se­vol con­flicte és per­ju­di­cial per a l'espècie humana, i que si hem evo­lu­ci­o­nat ha estat gràcies a un intel·ligent equi­li­bri entre com­petència i col·labo­ració. Però en aquest cas, la inter­venció mili­tar dels ali­ats em sem­bla sinó justa sí el mal menor.

Molts libis, can­sats de la dic­ta­dura del coro­nel Gad­dafi, es van plan­tar i van dema­nar lli­ber­tat. Quina cosa, oi? El dic­ta­dor no va reac­ci­o­nar com els pre­si­dents dels veïns Tunis i Egipte, sinó que va llançar els seus gos­sos de presa con­tra la seva pròpia gent. Una reacció típica dels que es cre­uen pro­pi­e­ta­ris del país perquè, al seu enten­dre, un dia el van sal­var de no se sap quins perills.

Bé, el cas és que els ali­ats, després de fer com sem­pre un paper d'estrassa durant uns dies, es van deci­dir a inter­ve­nir. Els grups con­tra­ris a la guerra, que men­tre Gad­dafi matava la seva gent sem­bla­ven deso­ri­en­tats, van tro­bar ràpida­ment el nord. Suposo que hi té alguna cosa a veure el fet que els Estats Units també es van impli­car en la història.

No a la guerra. Em sap greu, però encara que diguin que també s'opo­sen a les tira­nies, la seva acti­tud em recorda molt el famós comitè de no-inter­venció de la Guerra Civil.

I ara, s'ima­gi­nen si, el 1936, França i el Regne Unit hagues­sin actuat a Espa­nya com ho fan a Líbia? No cal per­dre's de vista per saber que Cata­lu­nya seria, ara, ben dife­rent.