Articles

Un fantasma recorre el MIBA

El fons supers­ticiós ances­tral que tots por­tem dins en més o menys mesura fa que sense voler apli­quem sig­ni­fi­cats espe­ci­als a fets que no tenen res més en comú que l'atzar. Però no em nega­ran que és impos­si­ble sos­treure's a bus­car lli­gams mínima­ment esotèrics en el fet que, en part, s'hagi inau­gu­rat el fla­mant Museu de les Idees i els Invents de Bar­ce­lona (MIBA) en el local on històrica­ment havien vis­cut els comu­nis­tes cata­lans (la famosa seu del car­rer Ciu­tat del PSUC i, fins fa poc, d'Ini­ci­a­tiva per Cata­lu­nya).

El comu­nisme és un dels invents més impor­tants de la història de la huma­ni­tat. Una de les idees més bri­llants. Si més no, el seu fracàs ha ser­vit per demos­trar que la uto­pia, almenys a gran escala, no és pos­si­ble. Bé, a petita escala, tal com demos­tren els uto­pis­tes ica­ri­ans del segle XIX, tam­poc (Jules Verne, sem­pre atent a les nove­tats, va fer-ne una novel·la, el 1870, esplèndida: Les nau­fra­ges du Jonat­han). Mos­tra com l'home no és prou bo ni prou intel·ligent per imple­men­tar una base social de con­vivència com la que demana el comu­nisme. Hi ha dues carac­terísti­ques que s'han demos­trat gai­rebé genètiques en l'ànima humana: el sen­tit de la pro­pi­e­tat i per tant l'ambició i el sen­ti­ment de per­ti­nença (el més pobre dels homes, igual que té mare, també té gra­tis un lloc de nai­xença). Con­tra això, l'ideal comu­nista (en qual­se­vol de les seves for­mes) no ha pogut fer-hi res. La història demos­tra que l'igua­li­ta­risme a ultrança i l'inter­na­ci­o­na­lisme només s'han impo­sat ofi­ci­al­ment a costa de grans sacri­fi­cis humans. La hipo­cre­sia bàsica del capi­ta­lisme per­met a aquest sis­tema sobre­viure, ja que s'adiu més amb la natu­ra­lesa humana, imper­fecta.

En l'expo­sició per­ma­nent del nou museu bar­ce­loní hi ha un apar­tat dedi­cat als invents absurds per inser­vi­bles. Ens recorda els títols del genial autor de còmics por­tuguès José Car­los Fer­nan­des, que ens ofe­reix “ofi­ci­nes de dei­xa­lles postals”, “enci­clopèdies del conei­xe­ment obso­let” o “museus naci­o­nals de coses accessòries i irre­lle­vants”, entre d'altres coses. No sabem si en aquest espai dedi­cat als invents de dub­tosa uti­li­tat s'hi podrien expo­sar res­tes de la uto­pia del PSUC. És clar que, en el mateix museu, s'hi ha habi­li­tat una altra sala on s'expo­sen, profètica­ment, els objec­tes que esta­ran de moda cap al 2300. És l'espai Futur, on, per com­pen­sar, s'hi podria exhi­bir un recull d'idees basa­des en l'espe­rança en la raça humana. Difícil, però es pot inten­tar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.