‘Sushi', no gràcies

Tin­guin per segur que aquest arti­cle està escrit tocant fusta a dues mans, espe­rant que tot sigui una cabòria deli­rant de peri­o­dista apo­calíptic, una para­noia de terrícola pre­o­cu­pat pel pla­neta dels seus fills i per extensió de l'espècie humana. Fukus­hima ha estat la cul­mi­nació maca­bra d'una tragèdia natu­ral. Soli­da­ri­tat incon­di­ci­o­nal amb els japo­ne­sos... però també amb la resta del món. No pot ser de cap altra manera quan al Pacífic s'hi han abo­cat 11.500 tones d'aigua car­re­gada de radi­o­ac­ti­vi­tat, 100 vega­des més del nivell permès. I això com a “mal menor”! Qui sap, pot­ser d'aquí a un temps el cranc del pacífic mutarà i cami­narà cap enda­vant i el gam­bot farà mig quilo; o pot­ser la marea nuclear aca­barà amb els crancs, les gam­bes, el shushi, i els pes­ca­dors. Toco molta fusta, però mar­xem de der­rota en der­rota cap a la des­feta final.