Els jueus i l'‘Imperio'

S'ha rodat a Hon­gria un tele­film sobre Ángel Sanz Briz, el diplomàtic espa­nyol que durant la Segona Guerra Mun­dial va sal­var la vida a 5.200 jueus. L'ano­me­nat àngel de Buda­pest va dur a terme aquesta gesta l'any 1944, però el seu govern, tres anys abans, havia orde­nat que tots els gover­na­dors civils fes­sin la llista de jueus de les seves províncies, i el cens resul­tant de 6.000 hebreus va ser lliu­rat als nazis. La neu­tra­li­tat adop­tada després va impe­dir que les llis­tes fos­sin uti­lit­za­des, però la feina estava feta.

Ja el 20 de juliol de 1936 un tal Juan Pujol havia escrit al diari ABC: “España está guer­re­ando con­tra la Judería uni­ver­sal que pre­tendía apo­de­rarse de nues­tro país”. I el 18 de juliol de 1940, quart ani­ver­sari de la revolta mili­tar, Franco havia jus­ti­fi­cat l'expulsió dels jueus de 1492 perquè la uni­tat d'Espa­nya es veia amenaçada per “una raza extraña, adueñada de un pue­blo y esclava de los bie­nes mate­ri­a­les”. El dic­ta­dor com­pa­rava la situ­ació del moment amb “los siglos de oro de nues­tra his­to­ria, en que Isa­bel y Fer­nando lle­va­ban sus pen­do­nes per España”.

Aquesta va ser la gran jugada: l'anti­se­mi­tisme lar­vat que s'arros­se­gava des de feia segles va reflo­rir amb un nou ímpetu en vin­cu­lar-lo al mite falan­gista del somni impe­rial espa­nyol. En un vibrant edi­to­rial del 14 d'agost de 1942, un diari va dir que calia llui­tar con­tra els jueus “con el ademán impe­rial que clavó en nues­tro pecho el yugo y las flec­has”.

Per a més inri, el diari en qüestió es publi­cava a Girona, la ciu­tat on la Càbala dels hebreus havia asso­lit en el segle XV la seva màxima esplen­dor. Tot tenia una lògica: quan Franco va visi­tar la ciu­tat, el gener d'aquell mateix any, el gran fei­xista Ernesto Giménez Caba­llero, cro­nista ofi­cial de la jor­nada, va dir, com a suprem elogi de Girona, que era ”la que en el siglo XIV (sic) expulsó a los judíos de su nidal junto a Santa María, en el bar­rio de la Forsa”. Una mica més i els tor­nem a expul­sar a tots.